Som pur moviment. Perquè aquest moviment sigui lliure equilibrat i harmònic hem de trepitjar fort la terra. És des d’aquest contacte amb la terra que podem elevar-nos fàcilment i realitzar qualsevol moviment. Encara que aparentment la matèria és densa, també pot ser subtil, depèn de la cura que tinguem cap a ella.
Aquest moviment pot ser intern i extern. El nostre moviment intern es construeix gràcies a el moviment de totes les nostres cèl·lules, de totes les nostres partícules, de l’energia vital que ens conforma, és doncs un moviment col·laborador, cooperador. Cada grup de cèl·lules contribueix a el benestar global, així hauria de ser també el nostre moviment extern, col·laborador i cooperador, en benefici de tots els Sers de la creació, sense cap excepció.
De vegades entenem malament el fonament de la vida i creiem que és una pura competició. Competim fins i tot amb nosaltres mateixos, així mai podrem gaudir de l’experiència. El nostre moviment ha de ser com hem dit col·laborador i cooperador, copartícip per construir una nova vida fonamentada en el Ser humà, no només en l’humà, per això no només hem de transformar físicament, que ja s’està fent, sinó també hem de transformar la nostra ment i les nostres emocions.
Hi ha moltes formes per poder autogestionar-se molt millor, quan prenguem consciència d’aquests canvis necessaris i acceptem les conseqüències d’aquests canvis amb confiança, aconseguirem transformar la vida, transformar l’humà, en el Ser humà, activant la connexió amb tots i amb tot. I amb aquesta connexió activa cooperar, col·laborar, coparticipar.
Hi ha infinitud de tècniques, mètodes o com vulguin dir-se per la nostra autogestió. Són perquè cadascú trobi la que li és més similar, la que és més ajustada a si mateix, però no hem de ser teòrics en aquests mètodes, en aquestes tècniques, hem de passar a la pràctica, som eminentment Sers pràctics que aprenem amb la pràctica, experimentant, accionant, movent-nos. No siguem doncs teòrics perquè només amb la teòrica no s’arriba al coneixement, passem a la pràctica, a l’acció, al moviment.
Arriben i arribaràn, més i més tècniques, més mètodes perquè cada un vagi trobant el més adequat o, a partir de el coneixement d’alguns, crear el seu propi mètode, la seva pròpia disciplina, la seva pròpia tècnica perquè cada un és singular. Així, és de rica la creació, irrepetible i única. Siguem doncs, cada vegada més disciplinats, disciplinats en la pràctica, descobrint el moviment òptim, el moviment de la mínima acció, el moviment que no s’excedeix en dispendiar l’energia. Dispersem l’energia sense forçar el moviment, sense exagerar el moviment, aconseguirem moure’ns amb total llibertat perquè serà el moviment que fa del Ser Humà, dels nous valors no teòrics sinó pràctics, els que veritablement transformen.
amb AMOR i LLUM-26-04-2019
Quant a l'autor