Sempre hi ha alguna part del nostre organisme que encara està en el passat.
Avui toca estar ben presents. Presents al nostre cos físic, a la nostra matèria. Una matèria que cada instant a cada respiració és diferent, es transforma, s’intercanvia.
És una percepció que de vegades oblidem doncs no es percep a través dels nostres sentits físics, sinó que necessitem els nostres sentits subtils per poder-lo percebre. que hi ha en aquesta aparença sòlida, un buit que permet que totes les nostres partícules vibrin, per això l’espai intersticial i extracel·lular és tan important al nostre organisme, i és important tenir-ne cura perquè ens mantinguem en el benestar.
Permetent doncs a través de la respiració poder expandir el nostre cor, expandim tota la nostra matèria, creant uns camins pels quals l’energia que ens arriba fresca, nova i neta pugui transitar lliurement i arribi a cadascuna de les nostres cèl·lules, allà on més cal. Perquè les nostres cèl·lules puguin alimentar-se i també es puguin desfer de tots aquells residus que generen.
Aquest és el funcionament natural del nostre organisme, un organisme que per si sol tendeix a aquest funcionament per mantenir-nos permanentment al benestar. Més, a més del nostre organisme biològic, estem constituïts per un cos mental, per una ment que sovint situem al nostre organisme. celebro, a la part alta del nostre cos físic. Simplement el celebro és l’òrgan que facilita la connexió amb la nostra veritable ment. La nostra ment és pura energia, transcendeix molt més enllà de la superfície del nostre. crani, se situa al llarg de tot el nostre cos.
És aquesta ment que se sent amb autoritat per dirigir-nos que de vegades dificulta el bon funcionament del nostre organisme. Una ment que evidentment en alguns moments és necessària, però moltes vegades és inoportuna. viure de manera plena el moment present.
Així sempre hi ha alguna part del nostre organisme que encara està en el passat percebent alguna experiència ja viscuda, l’emoció d’aquesta experiència i els pensaments que se’ns generen a partir d’ella. Si fóssim capaços, de realment, concloure les experiències i buidar-nos de tot allò que ens han activat, si iniciéssim de nou el nostre caminar des de la vacuïtat, estaríem sempre sans.
Però també hem de reconèixer que és gràcies a aquesta part més subtil nostra, a aquesta ment, que podem assolir la Ment Universal connectant fàcilment amb Ella, ascendint més enllà del que és la nostra pròpia ment humana.
Connectant des del cor obert i plens d’energia amorosa podem accedir a qualsevol informació de l’Univers i també viatjar a qualsevol lloc de l’Univers.
En algunes tradicions o cultures es diferencia el pensament de l’emoció, en altres forma una unitat. Evidentment no hi ha cap separació en res de allò creat. Tot forma una Unitat en què cada cosa té el seu lloc i tot està interconnectat.
Sovint es diferencia el pensament de l’emoció i hi ha discussions per saber si primer es crea l’emoció i després el pensament o el pensament i després l’emoció. Podem dir-vos que això no importa, el que és important és que siguem conscients de l’emoció que s’activa en nosaltres i del pensament que crea la nostra ment. Així, sent més conscients, podem decidir amb més seguretat i certesa si accionar o no a partir dels pensaments i emocions que s’activen.
Això ens porta al punt que som plenament autònoms i autosuficients, i som nosaltres els qui decidim si accionar o no accionar, llàstima que sovint ens mantenim durant molt de temps en el dubte i l’ambigüitat, això ens emmalalteix.
Aquesta meditació d’avui és perquè tinguem clar que el nostre organisme està preparat per ser etern, si realment permetem el fluir natural de l’energia en ell. de vegades fins i tot ens oblidem del nostre cos físic. No ho escoltem, no ho atenem com es mereix i, sovint, no ho reconeixem com el nostre. la ment que l’acompanya i el cor.
Per això hem d’expandir el nostre cor per obrir-nos a aquesta experiència, respirem doncs per obrir el nostre cor, com si obríssim una flor, la flor que cadascú guarda al seu pit, i així entre tots amb el cor obert mostrant la bellesa d’aquesta flor, hem construït una corona perfecta, un cercle perfecte on l’Amor queda palès.
Deixem uns minuts de silenci per gaudir d’aquest espectacle fantàstic, veient la flor que cadascú guarda al seu cor i veient-la ara es mostra a cadascun de nosaltres la bellesa i ens guareix, perquè la nostra matèria és bella.
Pregunta: Tinc com un dubte perquè el que han dit ho reconec com a veritat, i que hi ha la il·lusió de la ment i del cos que no existeix. No tenen entitat en realitat i s’esvairan, o hem de buscar la Llum, i per altra banda també hi ha tradicions religioses i tu has dit que apunten que el cos podria durar eternament, si li donéssim la cura adequada, la respiració adequada, com ioguis , Baba ji, etc. Aleshores per a mi és com una contradicció de si ens hem de cuidar tant com per romandre i perllongar la nostra existència aquí, o hem de transcendir-lo per buscar més enllà d’aquesta il·lusió?
Resposta: És una llàstima que la nostra ment humana hagi de decidir entre un o altre d’aquests estats, simplement deixem-nos sentir i accionem cap a aquell que en aquell moment sentim que és el més oportú, el més adequat.
Depèn de l’experiència que cadascú vulgui viure, si un està preparat perquè el seu cos es mantingui, com ja hem vist, en alguns éssers sense aliment perquè no podem deixar que aquest ésser visqui així i un altre que necessiti molts aliments per mantenir el seu cos . L´Univers ens respecta les nostres decisions quan estem experimentant.
Tenim molts més sentits a més dels nostres sentits físics que ens poden permetre apropar-nos més a la veritable realitat de tota la creació, intentem despertar tots aquests sentits en aquesta experiència de vida, en aquesta existència, així tindrem més consciència, tindrem una freqüència més elevada si és possible, o diferent i tindrem altres coordenades a l’Univers que ens permetran altres experiències.
Experiències coherents amb les que hem viscut abans, per això en el text també es parla que encara que aparentment tinguem una mateixa forma som diferents, però l’energia que estructura aquesta forma en cada experiència és la mateixa. També en el cicle de la nostra vida des que érem nadons, ara que som adults i madurs, passant per diferents etapes, també és la mateixa essència en formes diferents aparentment. Intentem que els nostres sentits transcendeixin aquestes formes aparents per tenir una comprensió més gran de tot el que passa, de tot allò que des de cadascun de nosaltres movem i com també repercuteix en la resta de la creació de l’Univers, fins que puguem experimentar en últim moment la experiència de unitat absoluta.
Les iniciacions no són sinó un camí cap a aquesta experiència d’unitat, a Ella, en aquesta unitat descobrirem que ho som tot, som un cos etern i també som una energia fugaç que a cada instant és diferent. Intentem que la nostra ment s’obri a incorporar més que continuar separant, diferenciant, classificant, dubtant.
Pregunta: Gràcies.
amb Amor i Llum-15-11-2024
Quant a l'autor