Tot el nostre cos, el nostre organisme, s´adapta al nivell de consciència en el que ens trobem.
Estem acostumats, per l’educació que hem rebut i com s’ha anat conformant la nostra ment humana, a parlar amb termes que sovint propicien la separació. De vegades utilitzem conceptes diferents per referir-nos a una mateixa cosa i en aquesta iniciació, el que descobrirem és aquest enllaç o unitat que tot ho connecta. Intentem doncs quan parlem, a partir d’aquesta iniciació, tenir cura de les nostres paraules. Sentir la unitat en nosaltres facilitarà que canviem el nostre llenguatge, si canvia el nostre llenguatge també canviarà la nostra ment en certa manera i els pensaments que s’hi recreïn. Naixeran tots de la nostra experiència al gran paradís, perquè tots tenim aquesta experiència a la nostra memòria, al nostre inconscient i quan a la nostra quotidianitat es donen trobades, es donen moments per compartir o experiències que desperten aquests records, ens emocionem i ens omplim aquesta energia amorosa, aquesta energia d’unitat, que tot ho unifica.
Ara parlem més aviat de conceptes abstractes des de la nostra ment, però tenim un exemple ben clar d’aquesta unitat al nostre cos. Més aviat podríem dir al nostre organisme, perquè tenim un cos que està constituït per matèria i energia, que de vegades es confonen, perquè en realitat són una mateixa cosa. Si tinguéssim una visió més profunda de tot el que passa, podríem percebre al voltant de tota la nostra pell que es van desprenent partícules per arribar de nou a subtilitzar-se i formar part del nostre cos energètic, i alhora podríem veure com partícules de Llum que penetren a la nostra pell per conformar-se a les nostres cèl·lules. Aquest és un intercanvi que es dóna de forma constant i permanent, i en la mesura que ho facilitem ens mantenim en aquesta unitat. Una unitat que ens empodera, una unitat que ens dóna coherència i la coherència neix de la comuna herència.
Intentem visualitzar-nos en un mirall, dibuixem el nostre perímetre, el nostre contorn. Intentem fixar la nostra mirada i percebre aquestes petites partícules de Llum que ens penetren, i les petites partícules materials que tornen de nou al nostre cos subtil. És a cada respiració, especialment si la nostra respiració és conscient i harmònica, que aquest fluir es manté i ens permet mantenir-nos al benestar, que és l’estat natural de tot allò creat.
Si som capaços de sentir el nostre cos com una unitat i el benestar que aquesta unitat ens comporta, tant des del punt de vista físic, com mental i emocional, podrem comprendre la unitat que es dóna en tot allò que s’ha creat. Tots hem experimentat els beneficis i no beneficis d’aquesta unitat, d’aquest transitar a través dels diferents aspectes, manifestacions d’una mateixa energia, amb aquests enllaços tan propers, “entre-enllaços” més aviat dit, perquè són d’anada i tornada. interrelacionen els nostres aspectes, teixint una xarxa propera i propera que ens permet descriure’ns com una unitat.
Vivint en el món de la dualitat, potser és una feina que ens cansa i que potser podem sentir que no dóna els seus fruits. Però si som capaços de trobar la dualitat en nosaltres i veure’ns nosaltres com l’enllaç que uneix aquesta unitat, sense necessitat de dissoldre-la, experimentarem la unitat.
El nostre organisme, el nostre cos ha estat utilitzat en diferents cultures i tradicions com a representació de l’Univers. En nosaltres està tot l’Univers, s’hi relacionen alguns òrgans amb planetes, parts del cos també. I si aprofundim en totes aquestes cultures i tradicions, potser descobriríem informació veritablement important per prendre consciència de tot el que ens passa.
També en algunes tradicions se’ns parla del nostre transitar a través de les experiències de vida perquè puguem evolucionar, guanyar en consciència, ser Éssers més amorosos, més pacífics, i això comporta canvis a tot el nostre cos físic, especialment al nostre cap. I si no mirem enrere en la nostra existència, com érem anys enrere i com som ara.
Tot el nostre cos, el nostre organisme, s´adapta al nivell de consciència en el que ens trobem. La nostra pell és com un vestit de Llum i com més consciència més Llum traspassa la nostra pell i es mostra a l’exterior. Evidentment tots hem viscut moments en què ens hem sentit opacs, no hem permès que la Llum es mostri, és en moments en què ens sentim fragmentats i trencats. Quan ens unifiquem, quan vivim des d’aquesta comuna-unió, ara parlem de tot el nostre organisme, de tot el nostre cos, facilitem la Llum. I la Llum com hem dit altres vegades, no és sinó l’Amor en moviment en nosaltres.
Permetem-nos l’experiència d’estimar-nos i sentir que estimem l’Univers. D’alegrar-nos i sentir com s’alegra l’Univers. D’abraçar-nos i sentir com se sent abraçat l’Univers. És a través d’un mateix que s’assoleix tot.
Són temps, aquests, per mirar-se un mateix. Si ens és difícil fer el moviment de torsió per veure’ns, aprofitem qualsevol material que ens reflecteixi per veure’ns i mirar-nos en profunditat, per veure com aquest intercanvi entre matèria i energia, es dóna cada instant.
Practiquem tenint pensaments més o menys lluminosos i veure el nostre reflex.
Practiquem sentint al nostre cor l’energia amorosa i, segurament, ens sorprendrem per la intensitat de Llum que desprenem.
Com més Llum menys pors, menys dubtes, més empoderament. Estem en el temps de la Llum perquè puguem exercir el nostre poder des de l’Amor. Tot ho facilita, el Cel i la Terra, només depèn de nosaltres.
Empoderem-nos i decidim.
amb Amor i Llum-17-01-2025
Quant a l'autor