Atenguem-nos sempre que ho sentim, no deixem per més tard la nostra atenció perquè és la prioritat d’aquell moment.
De vegades, pot ser que sigui el nostre cos físic que impedeixi la nostra atenció, intentem escoltar-lo, si ens costa d’entendre-ho, intentem captar els símbols amb què s’apareix, els sons amb què es pot escoltar, però atenguem-ho. Si ho fem, en aquest mateix instant podem satisfer la necessitat d’aquell moment i situar-nos de nou al benestar, en aquest punt de la justa mesura de cada cosa.
Si és la nostra ment la que reclama l’atenció, intentem respirar de forma conscient per calmar-la i que també ens pugui fer arribar la seva necessitat, que pugui expressar la paraula justa perquè puguem també, atendre-la com es mereix i pugui tornar a ser una ment calmada, lluïda i tranquil·la.
Si la necessitat sorgeix des del nostre cor, perquè s’activen emocions profundes intentem atendre-les deixant de fer i sentint-nos, de ben segur trobarem més fàcilment aquella energia amorosa que ajusta totes les emocions.
Si encara atenent-nos, ens és difícil retornar al benestar, intentem fer silenci perquè l’Univers pugui expressar-se i connectant amb Ell, trobar el gest, la respiració, la paraula que ens pugui tornar el benestar.
Se’ns diu moltes vegades que tot està al nostre abast, només està al nostre abast, si realment ens obrim i ens disposem.
L’energia que es mou aquests dies és una energia sanadora. Una energia que facilita la sanació a tots aquells de bon cor que senten l’Amor i la vida, connectats a la vida incorporen directament aquesta energia.
…
Així, a poc a poc, portant a la pràctica aquestes propostes ens anem adonant des de nosaltres mateixos, de qui realment som i el poder que tenim. No hi ha necessitat d’intermediaris, sinó que cadascú té l’enllaç directe amb la Font, amb aquesta energia amorosa que es desprèn per a cadascú, per a tota la humanitat, per a tota la Terra, per a tots aquells que s’obren a rebre-la.
L’energia que guareix és una energia que neteja, que renova, que regenera, que repara, que incorpora, per a cadascú allò que necessita, segons la necessitat que en aquest moment es desperta. És bo doncs aprofitar aquest cercle, aquest moment, aquesta energia que ens arriba com una dutxa d’aigua guaridora i neta per obrir-se a rebre des del cor allò que es necessita.
A poc a poc, gràcies a cada experiència, ens anem iniciant en noves feines, en noves pràctiques, i gràcies a elles anem reforçant les nostres ales, unes ales que es van desplegant al nostre voltant. Unes ales que ens conviden a elevar-nos i veure de més aprop aquesta Font de la qual tot sorgeix, de la qual tot neix, de la qual tot es crea. Des d’aquest nou lloc, tenim una nova visió de tot allò que passa. Veiem, com a la imatge que avui ens acompanya, un gran cor alat que se sosté al Sol central.
Gaudim d’aquesta visió, gaudim en mirar-nos entre nosaltres, veient-nos ara com a Sers alats. L’alegria, el goig, el somriure ens acompanya, tenim una visió nova que ens permet viure amb més confiança, amb més comprensió, amb més alegria. Cadascú recorda la imatge, una imatge encara que compartida, especial per a cadascú.
…
Tornem al nostre lloc en aquest cercle, de mica en mica, respirem per sentir l’energia a tot el nostre organisme. La portem també, a la nostra ment, enfocada plenament en aquest moment i també al nostre cor, d’on ressorgeix aquesta mateixa energia. Disposem-nos a compartir aquesta energia amb Sers que sentim la necessiten, Sers coneguts o desconeguts. Portem-la també als llocs de la Terra on més es necessita, que sorgeixi com una font inesgotable cap a aquests llocs, cap a aquests Sers. Portem-la també a aquells llocs de l’Univers que la necessiten perquè l’equilibri, l’harmonia, el benestar, l’alegria, la comprensió, la tolerància es manifestin a cada punt.
Pregunta: S’ha donat el cas que ha estat un eclipsi parcial de lluna. Què ens poden compartir? Gràcies.
Resposta: Juntament amb la Mare Terra tota la humanitat, cadascun de nosaltres transitem en un caminar traspassant portals, portes que s’obren en un moment donat i que nosaltres decidim, si transitar a través d’elles o no.
Cada cop que hi ha algun moviment a l’Univers que es pot apreciar des de la Terra és com un punt en què hem de posar la nostra atenció, perquè aquest fenomen implica, informació nova per a cadascun de nosaltres, segons el moment, segons l’estat d’evolució.
En aquest cas, aquest eclipsi parcial és com una invitació a passar a la introspecció de forma ràpida. Estem ja, enmig de l’estació entre l’estiu i la tardor i la introspecció es donarà de tardor a hivern, però en aquest cicle, en aquesta estació d’ara, és important que la introspecció comenci des d’aquest moment. Una introspecció necessària per aprofitar també el proper eclipsi que hi haurà el dia 2 d’octubre.
Aquests dies són molt favorables per guarir, per deixar anar allò que ens impedeix caminar tranquils, caminar segurs, estar confiats. Tot allò que ens impedeixi moure’ns de la nostra zoma de confort, d’on estem, no només en referència al que puguem sentir al nostre cos físic, al nostre organisme, sinó també a la nostra ment i al nostre cor, perquè reben plenament aquesta energia subtil. Així el nostre Ser, el nostre Esperit, la nostra Ànima, el nostre Alè Diví, la nostra espurna es pot manifestar, més fàcilment.
En una societat que ens convida constantment a mirar cap a l’exterior, a incorporar constantment informació a la nostra ment, a experimentar cada cop més, amb emocions que no ens beneficien, és important la introspecció. Simplement per reparar el nostre organisme, per buidar la nostra ment i per omplir el nostre cor amb l´energia amorosa que ens connecta amb la vida.
Amb això no volem dir que ens cal aïllar-nos del món, sinó ser conscients de tot allò que se’ns facilita i que sovint suposa més una càrrega que un benefici. I, si mantenim aquesta atenció diàriament, que és fàcil, perquè només requereix uns minuts, podem mantenir molt millor el nostre organisme, la nostra ment, el nostre cor en bones condicions. Sinó sovint ens sentim més oprimits, ens costa respirar i ens densifiquem. Fins i tot si el moviment es fa difícil, doncs és un toc d’atenció per a cadascun de nosaltres, segons el moment de la seva vida. Això és el que significa per a nosaltres.
Amb aquesta pràctica podem mantenir la balança en equilibri entre allò que se’ns demana des de fora i allò que se’ns demana des de dins.
Pregunta: Gràcies.
Quant a l'autor