És molt important el tema dels dons perquè tots tenim els nostres dons, com les diferents plantes a la natura tenen les seves característiques i qualitats per acompanyar-nos en certs desequilibris. També cadascú de nosaltres tenim unes qualitats o característiques que faciliten que altres es trobin al nostre costat amb més benestar, ja sigui perquè puguem inspirar pensaments positius, perquè puguem despertar emocions alegres i amoroses o perquè puguem crear amb les nostres mans objectes o utensilis necessaris a la nostra quotidianitat.
En una forma resumida seria fer més fàcil la vida de tots aquells que tenim al nostre voltant. Les plantes a causa de la seva energia es comuniquen de forma molt més subtil entre elles i no senten cap temor a compartir els seus dons, perquè entre totes ajuden al seu entorn, les mateixes ajudes que nosaltres rebem també les reben els altres elements de l’entorn ja siguin els arbres, els insectes, els espais, per a elles el més important és poder compartir aquestes qualitats.
Nosaltres creixem de forma molt més condicionada, ja sigui perquè hem de créixer en un entorn amb unes normes o lleis concretes, perquè de vegades si observem el nostre entorn veiem que molts Éssers no expressen per por o per inseguretat aquelles qualitats que tenen, altres que de vegades creient tenir qualitats en fan mal ús i amb desmesura, i tantes altres coses que ens fan difícil que en el nostre creixement i en el nostre desenvolupament puguem compartir amb tota llibertat allò que sentim ben viu al nostre interior.
Perquè els dons vibren en nosaltres quan estem davant d’un altre Ser o en un espai concret, negar-nos fer ús dels nostres dons implica quedar-nos sense totes les tonalitats de la vida, és com viure a mitges. Intentem ser exemples per a altres i si els nostres dons s’han despertat, si els coneixem compartim-los sense cap por perquè és beneficiós per a tots, per a un mateix per exercitar-s’hi i guanyar confiança i seguretat i per als altres per facilitar-los també aquesta expressió compartida i puguin , si és el cas, descobrir-los.
Algunes vegades quan pensem des de la nostra ment en els dons només acollim aquelles característiques que es donen de manera ben manifesta en nosaltres, però els dons de vegades no són tan públics sinó que algun es manifesta en privadesa. Tampoc els dons són difícils de dur a terme, simplement si ens deixem sentir veurem que tot el nostre cos s’unifica en una mateixa direcció, la nostra ment s’enfoca en aquell moment i el nostre cor, l’energia amorosa és ben present, aquesta és una sensació de que estem connectats amb el nostre do i estem disposats a compartir-ho.
Hi ha tants dons com a éssers creats, així doncs tots tenim els nostres dons, alguns són ben visibles, però altres com hem comentat abans poden ser particulars per a cadascú. Per saber que és un do podríem dir que és com un coneixement ja après, un coneixement que recordem al que no hem tingut accés a aquesta experiència de vida sinó que ja és incorporat a la nostra Ànima. Així com hem dit que compartir els nostres dons facilita la vida als altres, també si tenim prou força per reconèixer-los, ens faciliten la vida a nosaltres mateixos.
De vegades quan ens neguem compartir o expressar els dons podem patir algun desequilibri, perquè és com si privéssim a l’energia del seu moviment, com si l’energia s’estancara i això dificulta l’energia vital. Els dons faciliten la unió del cor i la ment, com hem dit abans la ment s’enfoca al moment present i el cor està ben expandit i connectat amb l’energia amorosa, quan això es dóna la creativitat es potencia i la màgia apareix a la nostra quotidianitat.
El do ens fa mestres i com a mestres podem aportar més coneixement a altres Éssers, un coneixement que els facilita descobrir els seus dons, però en primer lloc com a mestres hem de canviar l’actitud d’aquells que encara tenen els seus dons adormits, han de guanyar en confiança cap a ells mateixos, cal situar-los en aquest punt de coherència interna amb la ment i el cor i des d’aquesta coherència interna connectar amb l’energia original i així despertar els seus dons.
Hi ha dons que estan relacionats amb l’art, altres amb la ciència, altres amb la tecnologia, altres amb la salut i així diversos àmbits, en tots aquests àmbits quan es fa ús del do s’inspira nova informació, coneixement nou. Un coneixement que formarà part del coneixement de tota la humanitat. Estem en una humanitat que viu una gran transformació, sabem que estem en trànsit cap a una nova humanitat, però encara és d’hora per tenir clar com serà aquesta nova humanitat. Ara de vegades estem vivint en una desmesura o en un caos en diferents àmbits, però de vegades aquest període és necessari per a més endavant recuperar l’ordre, l’ordre a la nova humanitat.
Mantinguem-nos en confiança amb la vida, intentem buscar aquesta coherència interna, aquesta unió de ment i cor per trobar la justa mesura en les accions quotidianes i també busquem aquesta connexió amb la font que és la que ens permet avançar, la que ens inspira, la que ens expandeix, la que ens transforma, des d’aquesta confiança abracem la vida, des d’aquesta coherència interna unint ment i cor sentim-nos forts per acollir totes les experiències, apreciem tots dos aspectes de cada experiència, el dia i la nit es complementen, allò positiu i allò negatiu des de la coherència interna sabrem en quin punt situar-nos de la dualitat, no obriu necessitat de dissoldre-la simplement comprendre-la i trobar el punt just, i des d’aquesta connexió profunda, des d’aquesta relació permanent que tenim amb l’energia, amb la font continuar la nostra evolució així serà molt més fàcil que la nova humanitat s’assembli a allò que desitgem.
Pregunta: Volia plantejar un parell, la primera molt breu es demanar si aquest dons son mutables el llarg de la vida de una persona, es a dir, tots em tingut fills o persones, nens el voltant nostre i veiem que hi ha unes habilitats especials en certes practiques o coses que fan i veus que es manté en llarg de la vida, però en canvi hi ha persones que descobreixen la pintura a mitat de la seva vida o descobreixen, es a dir, la pregunta seria per concretar, son dons innats o son dons que es poden aprendre, i la segona pregunta seria si ens podéssiu fer un petit spoiler de quins serien els don que haurien de primar, o primarien o primaran a la nova vida a la nova Terra.
Resposta: Quan arribem a aquesta experiència ja tenim tot un recorregut, tota una història que s’allotja a la nostra ànima, així doncs, hi ha dons que ja vénen innats en aquesta experiència, però gràcies a les experiències que vivim i als aprenentatges també podem adquirir nous dons a aquesta experiència, perquè la vida és canviant, la vida s’enriqueix amb noves formes, amb noves creacions, amb coneixement nou, afegim nou contingut a la nostra història. Potser hi ha dons que en aquesta experiència no ens són útils per al servei que hem vingut a realitzar, però per a altres experiències es despertaran.
Una mica els dons que poden estar presents a la nova humanitat és semblants a les flors, a les plantes com hem dit el principi, serem molt més conscients cadascun de les qualitats o característiques que tenim i se’n disposarà per al bé comú, per facilitar la vida a tots els Sers de l’entorn. Al nostre voltant sempre tenim molts exemples que si estem atents ens poden donar informació, quan per exemple ens dediquem a cuidar un hort la relació que s’estableix entre nosaltres i la terra, entre nosaltres i els vegetals, entre els mateixos vegetals, també és una vida més subtil, més compartida, se sap de les connexions que existeixen entre els diferents arbres, entre les diferents plantes, i des d’aquesta connexió més subtil, una connexió d’un consciència més gran tot es facilita, hi ha molts menys condicionaments.
Pregunta: En aquesta nova vida de la manera que els dons que cadascun aportem en aquesta societat el final existeix com una super-estructura que succiona tot el que pot aquests dons de tothom, cada un a la seva mesura, però el final es energia que tot aportem a un sistema que es molt parasitari i depredador el cap de vall a molts nivells, la pregunta es aquests dons que esteu ara indicant que predominarien molt mes des de la subtilitat, la comprensió de les diferencies dels altres, etc…. i que podem aportar el conjunt tota aquesta superestructura pedreria pes, o s’escombraria, o desapareixeria aquest funcionament que ara coneixem i que hi ha moments que ho trobem asfixiant en aquesta nova vida que tots somiem no hi serà.
Resposta: El que passa a nivell de societat o a nivell d’humanitat passa també a la nostra vida quotidiana i amb cada un de nosaltres, quantes vegades ens torturem sense necessitat?, quantes vegades ens preocupem en desmesura?, quantes vegades no expressem el que sentim ?, no ens sentim capaços, estem desconnectats de la vida, hem de canviar tots aquests temps en la nostra vida en alegria, en benestar, en comprendre, en tolerar, en tantes i tantes altres actituds beneficioses, experimentem en nosaltres mateixos el que passa amb la humanitat, perquè ens mantenim de vegades molt de temps en l’enuig?, perquè en lloc de dialogar discutim o imposem o sotmetem? fins que no decidim transformar-nos nosaltres mateixos cadascú en una major mesura serà difícil transformar la humanitat, perquè tot es repeteix en diferents nivells, intentem en cadascun de nosaltres a nivell particular transforma’ns perquè realment la vida sigui vida, sinó va a ser difícil portarà temps transformar la humanitat, tot és molt més simple i fàcil. Aquest canvi tan profund necessita un canvi de la nostra ment, de la nostra mentalitat, a poc a poc ho anem fent en la mesura que decidim nosaltres passar el mínim temps possible en tot el que no ens beneficia aconseguirem aquesta transformació, tots podem simplement necessitem confiar, trobar aquesta coherència interna i aquesta connexió plena amb la vida, amb la font i escollir viure en una nova humanitat que ja és present per a alguns però que és possible per a tothom.
Pregunta: En aquest camí de l’autotransformació, d’aquesta evolució de consciència, hi ha etapes de crisi existencials d’un buit existencial, aquí pot ser perillós omplir-lo amb les xarxes socials per exemple, encara que és molt evident que hi ha pautes que tots sabem que podem fer però hi ha com una infravaloració o subestimem el poder de parasitació de la ment en aquests aspectes, subestimem tot això i ens afecta més del que ens sembla això crec entendre i encara que és molt evident per una banda la meva pregunta és, hi ha alguna cosa que es ens escapa i què podem fer a nivell pràctic?
Resposta: Valorar el nostre temps, perquè tots tenim en aquesta experiència o en aquesta existència un temps limitat, aleshores el temps té molt valor, si el temps és important per a nosaltres trobarem la força necessària perquè la nostra ment no ens domini en les addiccions que fàcilment puguem caure, ja sigui per la facilitat, per la constant presència, per hàbits que inconscientment hem adquirit, hem d’experimentar que som sense necessitat de tantes coses que ocupen el nostre temps, tan sols trobar moment cada dia temps a diari per a nosaltres per sentir-nos , per valorar-nos, per testejar-nos en aquesta confiança, en aquesta coherència, en aquesta connexió, ja seria suficient perquè trobéssim la justa mesura en les accions quotidianes, el mateix que passa ara amb molts Sers i especialment joves que passen tant de temps enfocats a les xarxes socials, també hi ha molts Sers que per a ells la seva vida és la seva feina i només tenen temps per a ells, altres serà per a altres coses. Trobem i dediquem-nos temps a nosaltres mateixos, és el temps més ben invertit, és una inversió que ens donarà molts beneficis i no necessitem res simplement voler-ho.
amb Amor i Llum-30-06-2023
Quant a l'autor