A causa de tot l’agitat moviment que es dóna a Catalunya i en molts altres llocs de la Terra, ens decantem per dues posicions:
- o intentem resoldre els nostres assumptes, de forma ràpida però, potser no de la manera més adequada, a causa d’un pessigolleig intern que ens impulsa a fer constantment,
- o bé adoptem una posició apàtica i ens lliurem a la mandra, deixant que els nostres assumptes flueixin segons l’energia de moment, perquè en el nostre interior no es donen aquestes pessigolles internes que ens impulsen a fer sinó, més aviat, ens lliurem a la vagància.
Entre totes dues posicions hi ha la posició en la qual cada un manté el seu poder, la seva decisió, i actua de la manera més correcta, no només per als seus interessos sinó per als interessos de tots. Tot i que en alguns moments ens deixem, és important mantenir la nostra posició i exercir el nostre poder de decisió.
Són moments de grans canvis, profunds canvis, i això, també, té el seu reflex en nosaltres mateixos. Nosaltres estem canviant profundament. És com si despertéssim d’un llarg somni i ens adonéssim de tot el què no hem fet, que ens hem deixat portar per les aparents avantatges que aconseguim seguint el corrent.
És moment per prendre consciència i, de vegades, la presa de consciència ens empeny a la reacció. És energia acumulada de fa molt de temps, fins i tot pot ser de diferents generacions que, ara, necessita ser expressada. Si som conscients d’aquesta necessitat, per alliberar-nos de tot el que hem carregat al llarg de la nostra vida, fem-ho de forma conseqüent, intentant trobar la justa mesura de cada acció, perquè sinó la llei de Causa-Efecte tornarà cap a nosaltres.
Ocupem-nos en primer lloc de nosaltres mateixos, descobrint què és el que tenim necessitat d’expressar, què és el que hem de canviar, per poder continuar en la nova Terra. En una Terra on el compartir, el col·laborar, el cooperar són prioritaris. Necessitem molt menys del que en aparença necessitem. La vida en si mateixa és molt més simple, és molt més fàcil si aconseguim incorporar aquesta simplicitat i aquest facilitar en la nostra vida. Amb les nostres necessitats esclarides lliurem-nos a aquests moments, fem quan sentim la necessitat de fer, expressem quan sentim la necessitat d’expressar, accionem quan sentim la necessitat d’accionar. Només quan el sentir ens empenyi.
I per descobrir el sentir, necessitem meditar, necessitem respirar, necessitem no fer. Trobem espai i temps per a aquests menesters que ara són prioritaris. Per encaminar-nos cap el veritable Origen. Cap a on neix la Llum. Aquesta Llum que és Amor en moviment. Enfocats només a aquest Origen, aconseguirem traspassar aquest moviment agitat.
Estem en aquest punt perquè hem oblidat el compartir, ens hem dedicat a acumular. L’acumulació càrrega les nostres esquenes, refreda el nostre cor i ennuvola la nostra ment. No permetem que se’ns prenguin les coses, sinó que siguem nosaltres que lliurement decidim deixar-les. Aquest és un acte que ens empodera, que ens sana i ens allibera. Decidir nosaltres mateixos tot allò que volem deixar, perquè són temps per deixar. Deixar coses materials, deixar relacions que no ens beneficien, deixar patrons que ens impedeixen ser lliures, deixar pensaments que ens debiliten, deixar emocions que sovint ens priven del gaudi i, així, lleugers en tots els aspectes, encaminar-nos cap l’Origen.
amb AMOR i LLUM- 24/10/2019
Quant a l'autor