Silenci comporta renovació.
Encara que a través de les orelles potser no escoltem cap so, sí que podem escoltar el silenci i l’harmonia que comporta. L’harmonia facilita que cadascú de nosaltres encaixi en el puzzle de l’Univers al seu lloc, un lloc únic que ningú més no pot ocupar, un lloc que des del principi dels temps és per a nosaltres.
Des d’aquest sentir de pertànyer a aquest Univers, de tenir el nostre lloc que és la nostra llar interior podem sentir-nos plenament cuidats, i des d’aquesta cura propera, avivar la nostra Llum i mostrar-la a l’exterior. Una Llum que dissol qualsevol frontera, fronteres que són aparents perquè tot forma part d´un continu, d´una única composició musical. Per això, com qualsevol bon músic hem de cuidar el nostre instrument, que som nosaltres mateixos, i també l’instrumentista.
Afinar el nostre instrument és obrir-nos a aquesta experiència de connexió amb tots i amb tot, especialment des del no fer, un no fer volgut, no imposat. Un no fer pacífic, no intranquil per tot allò que deixes de fer mentre no fas. Només quan descobreixes que no fer és necessari i beneficiós, t’entregues a aquesta experiència des d’una tranquil·litat interior que et facilita trobar la calma i la pau.
Des del no fer anem recollint els nostres Yos dispersos a l’Univers i que s’unifiquen al nostre Jo d’ara, aquí la Terra, per compartir informació. Informació que de vegades és difícil de comprendre, entendre, traduir, integrar. Simplement ens hem d’obrir plenament, perquè tota la informació s’aposenti en nosaltres i, a poc a poc, quan sigui el moment, cada fragment d’aquesta informació s’incorporarà a la nostra quotidianitat. Una quotidianitat que està en constant transformació, com també ho estem nosaltres. Per això, per estar atents a aquesta recopilació dels nostres Jos hem d’afinar el nostre instrument, sinó de vegades hi ha sons que no podem sentir o percebre i el soroll, aleshores, fa la seva aparició.
Perquè els nostres Jos puguin integrar-se al nostre Jo d’ara, aquí a la Terra, cal que unifiquem el nostre instrument, els nostres diferents aspectes i a l’uníson, en una coherència plena s’obrin a aquesta experiència. Així facilitant el fluir de tota la informació que cadascun dels nostres Jos aporta podem experimentar un major benestar en tots els nostres aspectes, en els nostres òrgans i cèl·lules del cos físic, també en els patrons i programes mentals instal·lats a la nostra ment i, molt especialment, connectar de manera permanent amb l’energia amorosa que arriba fins al nostre cor.
Aquesta connexió permanent amb l’energia amorosa, manifestada de maneres ben diferents en nosaltres i en la nostra quotidianitat, ens transformaran, transformaran la humanitat, transformaran la vida a la Terra i el nostre sentir respecte a nosaltres mateixos. Canviarem el nostre llenguatge i en lloc de dirigir-nos a nosaltres des del nostre jo singular ens parlarem a nosaltres mateixos utilitzant el nosaltres, perquè experimentem aquesta multiplicitat.
En la mesura que guanyem consciència des d’aquesta experiència de multiplicitat ens obrim a un coneixement més gran, anem veient amb més claredat l’ordre que hi ha a l’Univers. Utilitzem les lleis universals en benefici de tots i ens desprenem de tot allò que ens impedeix Ser.
…
El silenci interior és necessari per a aquesta experiència de multiplicitat. Des d’aquesta experiència de multiplicitat ens podem renovar a cada instant, experimentant aquesta eternitat en nosaltres.
Avui, ens iniciem en el reconeixement dels nostres múltiples Jos, tots amb característiques i qualitats que es complementen, característiques i qualitats que podem activar en aquesta existència, aquí a la Terra, en benefici de tothom.
Sostinguts en aquest silenci harmònic, en aquest no fer i albirant aquest fi horitzó, vegem alguns del nostre Jos molt més presents, molt més propers, cadascun segons allò que necessiti, allò que senti. Que algun dels vostres Jos comparteixi, us faciliti, us aporti, us respongui, us resolgui, allò que ara és essencial, és important… Per això farem silenci perquè des del silenci va començar tot.
Pregunta: És mental, però aquests altres Jos, aquesta informació és com si fóssim fractals d’informació?
Resposta: Una pregunta molt interessant.
Podríem dir que cadascun dels nostres Jos expressa de manera diferent la seva forma, les seves característiques, les seves qualitats, sense deixar de ser el Jo essencial. Som com has dit un fractal que es manifesta multitud de vegades però sense deixar de contenir-hi, el Jo essencial, el que tot ho conté. És la característica que s’anomena hologràfica que cada part d’un tot conté tot. Així doncs, evidentment podem dir que som fractals però també hologràfics, per això és important l’expressió de sentir-se renovat i, aquest renovar-se, implica que tots els nostres Jos tenen el seu moment i són nous per a nosaltres.
No sé si podria ser un bon exemple representar els nostres Jos amb diferents peces de vestir que podem tenir al nostre armari, podem vestir-nos amb una o altra, depèn del nostre sentir i del moment, però totes tenen una mesura perquè encaixin en nosaltres.Com que hi ha una gran connexió amb cadascun dels nostres Jos podem aprofitar en cada moment aquella qualitat o característica que ens pugui beneficiar a cada moment.
L’experiència de sentir-se sol ja no és possible quan un descobreix els seus altres Jos, i un s’obre més fàcilment al canvi, a la transformació, sense por de deixar de ser ell, en la seva essència. Sinó moltes vegades no ens permetem canviar o transformar-nos per no deixar de ser nosaltres mateixos.
Tot a l’Univers es renova constantment, facilitant aquesta renovació constant, ens és molt més fàcil mantenir-nos en el benestar, l’equilibri i l’harmonia.
No sé si hem respost a la teva pregunta.
Pregunta: És una pregunta que em genera moltes altres preguntes, però penso que potser cal escoltar-se als espais per a la comprensió de tot això.
Resposta: Per poder anar obrint noves portes, per poder anar iniciant-nos hem d’acompanyar-nos de la nostra ment i la nostra ment s’ha d’educar, de mica en mica, per no sentir-se forçada o impotent. Així doncs, prenem-nos el nostre temps i quan el sentim obrim-nos a l’experiència, sense por, sentint-nos en tot moment cuidats.
Pregunta: Gràcies.
El mateix que ens passa en la nostra existència, que evidentment som diferents de temps enrere, també succeeix a l’Univers, i sense deixar de ser nosaltres mateixos, abans hem estat nadons, nens, joves, adults, madurs… Però a cada etapa ens renovem , si així ens ho permetem. El mateix que té lloc en la nostra existència, si estiguéssim més atents, podríem comprendre millor, també, el que passa a nivell de l’Univers. Tot té el reflex, la nostra existència és un reflex de l’existència de l’Univers i de la creació. Pensar d’allò més bé, de vegades, ens pot fer més prudents i evidentment la prudència és necessària, però només la justa per no frenar l’experiència.
amb Amor i Llum- 18-10-2024
Quant a l'autor