Arxiu de categories Blog

La foscor no existeix, només les ombres ens poden confondre.

Aquesta característica de l’energia que és la lluminositat ens permet veure tot allò que ens envolta i, també, veure’ns nosaltres mateixos. Només quan la Llum és present som capaços de diferenciar allò que ens envolta i de reconèixer cada cosa creada, ja sigui per la seva forma, pel seu color, per la seva olor, pel seu gust, pel seu so, percebent-ne les qualitats i característiques singulars.

La Llum, doncs, sempre és present, perquè fins i tot quan descansem, quan s’enfosqueix el nostre panorama intern, només amb el fet d’obrir els ulls veiem de nou la Llum. Així doncs, no és que la Llum no hi sigui present, sinó que nosaltres ens tanquem a aquesta visió.

Al llarg de la nostra existència passem per etapes en què podem sentir que estem en un entorn més aviat fosc i ombrívol, un entorn en què difícilment podem veure la Llum, però és gràcies a Ella que podem veure aquest entorn més ombrívol, més fosc, la Llum doncs sempre està present.

De vegades els clars foscos que es generen des de la Llum, ens distreuen del nostre veritable camí, de la nostra veritable essència. Més no tinguem por, no ens sentim febles, perquè la Llum sempre és present.

Tenim al nostre cos moltes cèl·lules sensibles a la Llum, podríem dir que tota la nostra pell és sensible a Ella, a més dels nostres ulls. Som receptors de Llum, però també emissors de Llum, aquesta és la nostra naturalesa. Som energia de Llum en constant transformació, una transformació que de vegades ens fa difícil reconèixer-nos.

L’energia lluminosa vibra, i tots som Llum, però cadascú de nosaltres amb una vibració singular i única. Una vibració que permet al creador de reconèixer-nos perquè hem estat creats des de la Llum. Intentem sentir la nostra vibració, una vibració lumínica que intercanviem amb tot allò que entra en contacte amb nosaltres, no necessàriament un contacte físic sinó simplement un contacte energètic.

Quan emetem Luz és quan estem connectats amb l’energia amorosa, aquesta energia que sosté tot allò creat i que quan està en moviment desprèn Luz. Per tant, permetem el moviment a tots els nostres nivells, un moviment constant que ens transforma a cada moment. Moviment al nostre cos físic, a cadascuna de les nostres cèl·lules, però també moviment al nostre cos mental i al nostre cos emocional. És quan aquest moviment es frena que llavors apareixen els clars-foscs, les ombres.

Segurament alguns de vosaltres trobareu que afirmar que la foscor no existeix és una afirmació irreal, imaginària, incompleta.

La foscor no existeix, només les ombres ens poden confondre. Una confusió que no ens permet gaudir de l’abundància que ens envolta, ni de vegades tampoc de la nostra pròpia abundància interna. Estem animats pel creador, el creador és lluminós, nosaltres som lluminosos. Som aquí per descobrir que la foscor no existeix, que la Llum és total i permanent.

Només així veurem clarament la realitat i no ens diuen plens de Llum, sinó plens de Llum, perquè la plenitud és una altra actitud. Sentir-se ple és sentir-se abundant, de vegades sentir-se ple és sentir-se pesat i dens. Hi ha doncs algunes paraules que acompanyen la Llum que han de comprendre’s des del seu profund significat.

Convidem a cadascú que reflexioni sobre la seva existència, sobre les seves experiències, especialment aquelles en què hi ha hagut més ombres, més clars foscos i segur que sempre podem trobar aquell raig de Llum que les travessa, aquell raig de Llum a través del qual podem transitar, aquell raig de Llum que sempre ens il·lumina.

És important que avui no quedin dubtes, que es pregunti.

Repetim la foscor no existeix, la Llum és total i permanent, plens de claredat tot trasllueix, som Llum i ombra.

Pregunta: Pots explicar el símbol del Yin i el Yang? Que a la foscor hi ha Llum ia la Llum hi ha foscor, com es relaciona amb el que has dit….

Resposta: Més que Llum i foscor parlem de Llum i ombra. L’ombra, com suposo tots heu experimentat, depèn d’on situem el focus de Llum perquè reflecteixi més o menys ombra.

És important doncs que intentem alinear-nos i mantenir el focus de Llum sobre el nostre eix, així es produeix el mínim d’ombra, més és important que connectem amb la nostra Llum interior i en la mesura que aquesta Llum es vivifica i augmenta, aquesta petita ombra que pugui fer un focus de Llum extern també es dissol.

A mesura que estem més alineats, més en coherència, més unificats, l’ombra es dilueix. Més a la nostra existència ia causa del constant moviment que hi ha en tot allò creat, en l’energia que necessita aquest moviment, de vegades podem situar-nos en una cúspide o en una altra de l’ona, perquè el moviment de la Llum és ondulatori.

Així es generen el Yin i el Yang a causa d’aquest moviment, cosa que no significa que deixi de ser la mateixa Llum.

El yin i el Yang estan tots dins un mateix cercle, això significa que són una mateixa substància i al centre aquesta linea és ondulada i és aquest moviment constant que es dóna en l’energia i en tot allò creat, encara que hi hagi moments de més ombra no deixem de tenir present que aquesta la Llum.

Es diu que tot neix d’un únic punt, d’una mateixa energia, que es manifesta de manera diferent.

El Yin-Yang és el símbol més representatiu d’aquesta dualitat, però està inclòs en un cercle que és la Llum, depèn al punt que ens situem d’aquest moviment ondulatori obri més o menys ombra, però la Llum sempre hi serà present.

No sé si hem respost la pregunta.

Pregunta: Sí, gràcies.

Resposta: Si no hi ha més preguntes, serà que tots estan d’acord que la Llum sempre hi és present i que la foscor no existeix?

Aleshores intentem parlar més de la Llum, tenir-la més present en la nostra existència, cuidar-la i alimentar-la i agrair-li tot el que ens facilita.

Hem transitat durant molt de temps per moments d’ombra, de grans clars-obscurs, però tornarem a viure de nou a la Llum.

Quan vivíem al gran paradís la Llum era molt més manifesta. Segurament des d’aquesta reflexió interna, des d’aquest recolliment cap a cadascun de nosaltres amb la nostra Llum encesa, podem connectar amb aquestes memòries de la nostra vida al gran paradís. Segurament per això, no dubtem que sigui així, que la Llum és sempre present i que la foscor no existeix.

Pregunta: Aquest missatge sona a esperança i el paradís a la Terra, però també veiem persones que s’espanten per situacions mundanes, actuals. Com podem il·luminar, il·lusionar, connectar, crear, visionar aquest paradís?

Resposta: De vegades ens perdem volent assolir el món, és important que cadascú arribi a l’entorn més proper i més un mateix. En la mesura que cadascú de nosaltres ens sentim ja ara vivint al gran paradís serà molt més fàcil que els del nostre entorn també hi visquin, i així a poc a poc també la humanitat, aquella humanitat que l’hagi escollit.

Perquè viure o no en el gran paradís, també és una elecció de cada dia, de cada moment, si ens deixem distreure pels clars foscos que estan tan presents, tenim un temps tan limitat i ho ocupem en aquestes tasques.

Siguem conscients d’allò que ocupem el nostre temps, d’allò que gastem la nostra energia, d’allò que alimentem i així a poc a poc, prenent consciència, alimentarem allò que de debò volem, sentim, desitgem.

Si la Llum és plena tot es possibilita, tot es facilita, estem animats pel creador, tenim doncs aquesta mateixa energia, l’energia creadora, animem-nos-hi, a la Llum que no és sinó l’Amor en moviment, aquesta energia d’Amor que tot ho sosté.

Reflexionem durant el silenci prenent consciència de tot el que movem, hi ha tantes petites coses en el nostre dia a dia que formen els clars foscos. Prenguem consciència si, a ells, lliurem la nostra energia.

Pregunta: Gràcies.

amb Amor i Llum-21-02-2025

Tot el nostre cos, el nostre organisme, s´adapta al nivell de consciència en el que ens trobem.

Estem acostumats, per l’educació que hem rebut i com s’ha anat conformant la nostra ment humana, a parlar amb termes que sovint propicien la separació. De vegades utilitzem conceptes diferents per referir-nos a una mateixa cosa i en aquesta iniciació, el que descobrirem és aquest enllaç o unitat que tot ho connecta. Intentem doncs quan parlem, a partir d’aquesta iniciació, tenir cura de les nostres paraules. Sentir la unitat en nosaltres facilitarà que canviem el nostre llenguatge, si canvia el nostre llenguatge també canviarà la nostra ment en certa manera i els pensaments que s’hi recreïn. Naixeran tots de la nostra experiència al gran paradís, perquè tots tenim aquesta experiència a la nostra memòria, al nostre inconscient i quan a la nostra quotidianitat es donen trobades, es donen moments per compartir o experiències que desperten aquests records, ens emocionem i ens omplim aquesta energia amorosa, aquesta energia d’unitat, que tot ho unifica.

Ara parlem més aviat de conceptes abstractes des de la nostra ment, però tenim un exemple ben clar d’aquesta unitat al nostre cos. Més aviat podríem dir al nostre organisme, perquè tenim un cos que està constituït per matèria i energia, que de vegades es confonen, perquè en realitat són una mateixa cosa. Si tinguéssim una visió més profunda de tot el que passa, podríem percebre al voltant de tota la nostra pell que es van desprenent partícules per arribar de nou a subtilitzar-se i formar part del nostre cos energètic, i alhora podríem veure com partícules de Llum que penetren a la nostra pell per conformar-se a les nostres cèl·lules. Aquest és un intercanvi que es dóna de forma constant i permanent, i en la mesura que ho facilitem ens mantenim en aquesta unitat. Una unitat que ens empodera, una unitat que ens dóna coherència i la coherència neix de la comuna herència.

Intentem visualitzar-nos en un mirall, dibuixem el nostre perímetre, el nostre contorn. Intentem fixar la nostra mirada i percebre aquestes petites partícules de Llum que ens penetren, i les petites partícules materials que tornen de nou al nostre cos subtil. És a cada respiració, especialment si la nostra respiració és conscient i harmònica, que aquest fluir es manté i ens permet mantenir-nos al benestar, que és l’estat natural de tot allò creat.

Si som capaços de sentir el nostre cos com una unitat i el benestar que aquesta unitat ens comporta, tant des del punt de vista físic, com mental i emocional, podrem comprendre la unitat que es dóna en tot allò que s’ha creat. Tots hem experimentat els beneficis i no beneficis d’aquesta unitat, d’aquest transitar a través dels diferents aspectes, manifestacions d’una mateixa energia, amb aquests enllaços tan propers, “entre-enllaços” més aviat dit, perquè són d’anada i tornada. interrelacionen els nostres aspectes, teixint una xarxa propera i propera que ens permet descriure’ns com una unitat.

Vivint en el món de la dualitat, potser és una feina que ens cansa i que potser podem sentir que no dóna els seus fruits. Però si som capaços de trobar la dualitat en nosaltres i veure’ns nosaltres com l’enllaç que uneix aquesta unitat, sense necessitat de dissoldre-la, experimentarem la unitat.

El nostre organisme, el nostre cos ha estat utilitzat en diferents cultures i tradicions com a representació de l’Univers. En nosaltres està tot l’Univers, s’hi relacionen alguns òrgans amb planetes, parts del cos també. I si aprofundim en totes aquestes cultures i tradicions, potser descobriríem informació veritablement important per prendre consciència de tot el que ens passa.

També en algunes tradicions se’ns parla del nostre transitar a través de les experiències de vida perquè puguem evolucionar, guanyar en consciència, ser Éssers més amorosos, més pacífics, i això comporta canvis a tot el nostre cos físic, especialment al nostre cap. I si no mirem enrere en la nostra existència, com érem anys enrere i com som ara.

Tot el nostre cos, el nostre organisme, s´adapta al nivell de consciència en el que ens trobem. La nostra pell és com un vestit de Llum i com més consciència més Llum traspassa la nostra pell i es mostra a l’exterior. Evidentment tots hem viscut moments en què ens hem sentit opacs, no hem permès que la Llum es mostri, és en moments en què ens sentim fragmentats i trencats. Quan ens unifiquem, quan vivim des d’aquesta comuna-unió, ara parlem de tot el nostre organisme, de tot el nostre cos, facilitem la Llum. I la Llum com hem dit altres vegades, no és sinó l’Amor en moviment en nosaltres.
Permetem-nos l’experiència d’estimar-nos i sentir que estimem l’Univers. D’alegrar-nos i sentir com s’alegra l’Univers. D’abraçar-nos i sentir com se sent abraçat l’Univers. És a través d’un mateix que s’assoleix tot.

Són temps, aquests, per mirar-se un mateix. Si ens és difícil fer el moviment de torsió per veure’ns, aprofitem qualsevol material que ens reflecteixi per veure’ns i mirar-nos en profunditat, per veure com aquest intercanvi entre matèria i energia, es dóna cada instant.

Practiquem tenint pensaments més o menys lluminosos i veure el nostre reflex.

Practiquem sentint al nostre cor l’energia amorosa i, segurament, ens sorprendrem per la intensitat de Llum que desprenem.

Com més Llum menys pors, menys dubtes, més empoderament. Estem en el temps de la Llum perquè puguem exercir el nostre poder des de l’Amor. Tot ho facilita, el Cel i la Terra, només depèn de nosaltres.

Empoderem-nos i decidim.

amb  Amor i Llum-17-01-2025

Tots hem viscut experiències que ens han fet evident que també estem formats d’una part energètica.

Un dels treballs més importants que hem de fer és amb el nostre cos mental, amb la nostra ment, ja que hi guardem moltes creences i patrons apresos que ens limiten en la nostra quotidianitat i ens dificulten l’avenç.

Ara, en aquests moments, en què expandim la nostra percepció cap a la part més subtil o energètica de cadascun de nosaltres, la nostra ment més racional ha de trobar-se en calma i confiada per permetre’ns experimentar en aquestes xarxes energètiques que també ens conformen, i que constitueixen tot el que tenim al nostre voltant.

Sense que la nostra ment racional confiï i es calmi difícilment podem obrir-nos a aquesta percepció que alguns anomenen extrasensorial. Per a molts de nosaltres els canvis són difícils d’acceptar i, de vegades, ens mantenim a la monotonia, encara que sabem que això no ens beneficia, per no haver de dur a terme canvis, canvis no només en els nostres hàbits de vida, sinó també canvis a la nostra ment, a les nostres formes de pensament.

Avui se’ns demana que totes aquestes formes de pensaments que ens limiten es transformin i només es poden transformar si ens obrim amb confiança i amb tranquil·litat a aquesta percepció més subtil. Tots hem viscut experiències que ens han fet evident que també estem formats d’una part energètica, de vegades per intuïcions que ens han arribat, de vegades també per percebre sensacions quan encara no són presents els objectes o espais on aquestes percepcions tenen lloc, o fins i tot si tanquem els ulls i intentem sentir el nostre cos físic podem, de vegades, sentir-lo molt desequilibrat o fins i tot rotat i si obrim els ulls ho veiem ferm i estructurat. És perquè hem connectat amb la nostra part subtil i la nostra part subtil o energètica també necessita cura, necessita neteja, necessita ordre.
I quantes vegades no ens hem negat sensacions que hem percebut perquè després les filtrem a través de la nostra ment racional? i si no, encara que hi hagi hagut evidències clares de fets extraordinaris a la nostra vida, els hem negat?

La por sempre té lloc a la nostra quotidianitat, de vegades disfressada de les formes més singulars i increïbles. Obrim-nos sense por de percebre la nostra part subtil, deixarem de sentir-nos petits, febles, perquè ens sentirem molt més expandits, grans, forts i fins i tot si practiquem podem sentir-nos il·limitats, aquesta és l’experiència a què ens porta la percepció de la nostra energia.

Quan, de vegades, diem que estem traspassant portals per situacions astrològiques concretes, significa que estem avançant i connectant a noves energies, també per a cadascun de nosaltres traspassem portals a la nostra quotidianitat per conèixer més la nostra energia, una energia que comporta informació, informació útil i necessària per a aquest temps, per a cadascun de nosaltres perquè pugui continuar el camí amb més confiança i seguretat, i així, pugui dissoldre les pors que estan ancorades encara en nosaltres.

Precisament l’estat de meditació que és mig estar, ens permet ser aquí i allà, més enllà a l’Univers, així podem tenir la sensació d’estar present a tot arreu o desaparèixer alhora, no tinguem por de viatjar per l’Univers, som Éssers de l’Univers, també l’Univers és casa nostra.

Connectar amb la nostra part física ens arrela a la Terra i amb tot el que aquí esdevé, però connectar amb la nostra part energètica ens connecta amb l’Univers i amb tot el que hi passa. No ens acontentem només amb allò d’aquí, obrim-nos a això d’allà, amb curiositat, per tenir més coneixement de com funcionem nosaltres, de com funciona la vida i l’Univers.

Cadascú de nosaltres té infinites connexions, connexions que s’activen i es desactiven segons el moment, segons l’experiència, segons l’actitud que tenim davant d’aquesta experiència. Totes aquestes connexions són de doble sentit, a través seu nosaltres influïm en l’Univers i en les mateixes connexions ens arriba informació de l’Univers que influeix en nosaltres. Poder discriminar, si la informació neix en nosaltres o neix fora de nosaltres, ens pot permetre més benestar, un caminar més segur i tranquil per aquesta existència, perquè hi haurà coses de les que siguem responsables, però altres seran coses que ens facilitin aquest caminar.

Respirem per sentir el nostre cos. Respirem per percebre la nostra energia, així des d’aquesta percepció més clara tots som molt més grans, fins i tot podríem dir que el nostre cos energètic es perd als confins de l’Univers. Respirem per percebre aquesta gran expansió, aquest cos energètic il·limitat, recollim informació a través de la respiració. Quan inspirem rebent energia de tot aquest cos energètic, quan exhalem transmetent energia cap a l’Univers.

Obrim-nos a aquesta major percepció a través del cor, un cor obert i connectat a aquesta energia amorosa que tot ho sosté i que facilita aquesta percepció les xarxes energètiques, però la nostra ment ha de facilitar també aquesta comprensió de nosaltres. Que la nostra ment s’obri a aquestes percepcions noves. Que la nostra ment ens acompanyi en aquest creixement. Que la nostra ment faci espai a nova informació i nou coneixement.

Respirem per aprofitar l’energia d’aquell dia, aquesta energia del Solstici d’hivern que està tan present a l’ambient. Aquesta energia que s’acosta a nosaltres perquè la puguem tocar, olorar, agradar, veure, sentir. Incorporem la nostra part energètica a la nostra quotidianitat, aprofitem les seves qualitats, accedim a la seva informació, deixem-nos il·luminar per la seva Llum.

Tots tenim una Llum que es mostra al nostre setè chackra, amb un color singular per a cadascú. Aquesta Llum forma part de la nostra energia. Intentem percebre’n el color.

Respirem aquesta energia, aquest color, aquesta vibració, perquè aquesta energia, aquest color, aquesta vibració comporta informació per a nosaltres, per guarir la nostra ment. Perquè la nostra ment no ens limiti. Perquè la nostra ment ens acompanyi. Perquè la nostra ment s’obri, faci espai, s’ordeni, es netegi, s’expandeixi i, per això, no sentim por, confiem i mantinguem-nos en calma.

Tot és per bé.

amb Amor i Llum-20-12-2024

Sempre hi ha alguna part del nostre organisme que encara està en el passat.

Avui toca estar ben presents. Presents al nostre cos físic, a la nostra matèria. Una matèria que cada instant a cada respiració és diferent, es transforma, s’intercanvia.

És una percepció que de vegades oblidem doncs no es percep a través dels nostres sentits físics, sinó que necessitem els nostres sentits subtils per poder-lo percebre. que hi ha en aquesta aparença sòlida, un buit que permet que totes les nostres partícules vibrin, per això l’espai intersticial i extracel·lular és tan important al nostre organisme, i és important tenir-ne cura perquè ens mantinguem en el benestar.

Permetent doncs a través de la respiració poder expandir el nostre cor, expandim tota la nostra matèria, creant uns camins pels quals l’energia que ens arriba fresca, nova i neta pugui transitar lliurement i arribi a cadascuna de les nostres cèl·lules, allà on més cal. Perquè les nostres cèl·lules puguin alimentar-se i també es puguin desfer de tots aquells residus que generen.

Aquest és el funcionament natural del nostre organisme, un organisme que per si sol tendeix a aquest funcionament per mantenir-nos permanentment al benestar. Més, a més del nostre organisme biològic, estem constituïts per un cos mental, per una ment que sovint situem al nostre organisme. celebro, a la part alta del nostre cos físic. Simplement el celebro és l’òrgan que facilita la connexió amb la nostra veritable ment. La nostra ment és pura energia, transcendeix molt més enllà de la superfície del nostre. crani, se situa al llarg de tot el nostre cos.

És aquesta ment que se sent amb autoritat per dirigir-nos que de vegades dificulta el bon funcionament del nostre organisme. Una ment que evidentment en alguns moments és necessària, però moltes vegades és inoportuna. viure de manera plena el moment present.

Així sempre hi ha alguna part del nostre organisme que encara està en el passat percebent alguna experiència ja viscuda, l’emoció d’aquesta experiència i els pensaments que se’ns generen a partir d’ella. Si fóssim capaços, de realment, concloure les experiències i buidar-nos de tot allò que ens han activat, si iniciéssim de nou el nostre caminar des de la vacuïtat, estaríem sempre sans.

Però també hem de reconèixer que és gràcies a aquesta part més subtil nostra, a aquesta ment, que podem assolir la Ment Universal connectant fàcilment amb Ella, ascendint més enllà del que és la nostra pròpia ment humana.

Connectant des del cor obert i plens d’energia amorosa podem accedir a qualsevol informació de l’Univers i també viatjar a qualsevol lloc de l’Univers.

En algunes tradicions o cultures es diferencia el pensament de l’emoció, en altres forma una unitat. Evidentment no hi ha cap separació en res de allò creat. Tot forma una Unitat en què cada cosa té el seu lloc i tot està interconnectat.

Sovint es diferencia el pensament de l’emoció i hi ha discussions per saber si primer es crea l’emoció i després el pensament o el pensament i després l’emoció. Podem dir-vos que això no importa, el que és important és que siguem conscients de l’emoció que s’activa en nosaltres i del pensament que crea la nostra ment. Així, sent més conscients, podem decidir amb més seguretat i certesa si accionar o no a partir dels pensaments i emocions que s’activen.

Això ens porta al punt que som plenament autònoms i autosuficients, i som nosaltres els qui decidim si accionar o no accionar, llàstima que sovint ens mantenim durant molt de temps en el dubte i l’ambigüitat, això ens emmalalteix.

Aquesta meditació d’avui és perquè tinguem clar que el nostre organisme està preparat per ser etern, si realment permetem el fluir natural de l’energia en ell. de vegades fins i tot ens oblidem del nostre cos físic. No ho escoltem, no ho atenem com es mereix i, sovint, no ho reconeixem com el nostre. la ment que l’acompanya i el cor.

Per això hem d’expandir el nostre cor per obrir-nos a aquesta experiència, respirem doncs per obrir el nostre cor, com si obríssim una flor, la flor que cadascú guarda al seu pit, i així entre tots amb el cor obert mostrant la bellesa d’aquesta flor, hem construït una corona perfecta, un cercle perfecte on l’Amor queda palès.

Deixem uns minuts de silenci per gaudir d’aquest espectacle fantàstic, veient la flor que cadascú guarda al seu cor i veient-la ara es mostra a cadascun de nosaltres la bellesa i ens guareix, perquè la nostra matèria és bella.

Pregunta: Tinc com un dubte perquè el que han dit ho reconec com a veritat, i que hi ha la il·lusió de la ment i del cos que no existeix. No tenen entitat en realitat i s’esvairan, o hem de buscar la Llum, i per altra banda també hi ha tradicions religioses i tu has dit que apunten que el cos podria durar eternament, si li donéssim la cura adequada, la respiració adequada, com ioguis , Baba ji, etc. Aleshores per a mi és com una contradicció de si ens hem de cuidar tant com per romandre i perllongar la nostra existència aquí, o hem de transcendir-lo per buscar més enllà d’aquesta il·lusió?

Resposta: És una llàstima que la nostra ment humana hagi de decidir entre un o altre d’aquests estats, simplement deixem-nos sentir i accionem cap a aquell que en aquell moment sentim que és el més oportú, el més adequat.

Depèn de l’experiència que cadascú vulgui viure, si un està preparat perquè el seu cos es mantingui, com ja hem vist, en alguns éssers sense aliment perquè no podem deixar que aquest ésser visqui així i un altre que necessiti molts aliments per mantenir el seu cos . L´Univers ens respecta les nostres decisions quan estem experimentant.

Tenim molts més sentits a més dels nostres sentits físics que ens poden permetre apropar-nos més a la veritable realitat de tota la creació, intentem despertar tots aquests sentits en aquesta experiència de vida, en aquesta existència, així tindrem més consciència, tindrem una freqüència més elevada si és possible, o diferent i tindrem altres coordenades a l’Univers que ens permetran altres experiències.

Experiències coherents amb les que hem viscut abans, per això en el text també es parla que encara que aparentment tinguem una mateixa forma som diferents, però l’energia que estructura aquesta forma en cada experiència és la mateixa. També en el cicle de la nostra vida des que érem nadons, ara que som adults i madurs, passant per diferents etapes, també és la mateixa essència en formes diferents aparentment. Intentem que els nostres sentits transcendeixin aquestes formes aparents per tenir una comprensió més gran de tot el que passa, de tot allò que des de cadascun de nosaltres movem i com també repercuteix en la resta de la creació de l’Univers, fins que puguem experimentar en últim moment la experiència de unitat absoluta.

Les iniciacions no són sinó un camí cap a aquesta experiència d’unitat, a Ella, en aquesta unitat descobrirem que ho som tot, som un cos etern i també som una energia fugaç que a cada instant és diferent. Intentem que la nostra ment s’obri a incorporar més que continuar separant, diferenciant, classificant, dubtant.

Pregunta: Gràcies.

amb Amor i Llum-15-11-2024

Silenci comporta renovació.

Encara que a través de les orelles potser no escoltem cap so, sí que podem escoltar el silenci i l’harmonia que comporta. L’harmonia facilita que cadascú de nosaltres encaixi en el puzzle de l’Univers al seu lloc, un lloc únic que ningú més no pot ocupar, un lloc que des del principi dels temps és per a nosaltres.

Des d’aquest sentir de pertànyer a aquest Univers, de tenir el nostre lloc que és la nostra llar interior podem sentir-nos plenament cuidats, i des d’aquesta cura propera, avivar la nostra Llum i mostrar-la a l’exterior. Una Llum que dissol qualsevol frontera, fronteres que són aparents perquè tot forma part d´un continu, d´una única composició musical. Per això, com qualsevol bon músic hem de cuidar el nostre instrument, que som nosaltres mateixos, i també l’instrumentista.

Afinar el nostre instrument és obrir-nos a aquesta experiència de connexió amb tots i amb tot, especialment des del no fer, un no fer volgut, no imposat. Un no fer pacífic, no intranquil per tot allò que deixes de fer mentre no fas. Només quan descobreixes que no fer és necessari i beneficiós, t’entregues a aquesta experiència des d’una tranquil·litat interior que et facilita trobar la calma i la pau.

Des del no fer anem recollint els nostres Yos dispersos a l’Univers i que s’unifiquen al nostre Jo d’ara, aquí la Terra, per compartir informació. Informació que de vegades és difícil de comprendre, entendre, traduir, integrar. Simplement ens hem d’obrir plenament, perquè tota la informació s’aposenti en nosaltres i, a poc a poc, quan sigui el moment, cada fragment d’aquesta informació s’incorporarà a la nostra quotidianitat. Una quotidianitat que està en constant transformació, com també ho estem nosaltres. Per això, per estar atents a aquesta recopilació dels nostres Jos hem d’afinar el nostre instrument, sinó de vegades hi ha sons que no podem sentir o percebre i el soroll, aleshores, fa la seva aparició.

Perquè els nostres Jos puguin integrar-se al nostre Jo d’ara, aquí a la Terra, cal que unifiquem el nostre instrument, els nostres diferents aspectes i a l’uníson, en una coherència plena s’obrin a aquesta experiència. Així facilitant el fluir de tota la informació que cadascun dels nostres Jos aporta podem experimentar un major benestar en tots els nostres aspectes, en els nostres òrgans i cèl·lules del cos físic, també en els patrons i programes mentals instal·lats a la nostra ment i, molt especialment, connectar de manera permanent amb l’energia amorosa que arriba fins al nostre cor.

Aquesta connexió permanent amb l’energia amorosa, manifestada de maneres ben diferents en nosaltres i en la nostra quotidianitat, ens transformaran, transformaran la humanitat, transformaran la vida a la Terra i el nostre sentir respecte a nosaltres mateixos. Canviarem el nostre llenguatge i en lloc de dirigir-nos a nosaltres des del nostre jo singular ens parlarem a nosaltres mateixos utilitzant el nosaltres, perquè experimentem aquesta multiplicitat.

En la mesura que guanyem consciència des d’aquesta experiència de multiplicitat ens obrim a un coneixement més gran, anem veient amb més claredat l’ordre que hi ha a l’Univers. Utilitzem les lleis universals en benefici de tots i ens desprenem de tot allò que ens impedeix Ser.

…

El silenci interior és necessari per a aquesta experiència de multiplicitat. Des d’aquesta experiència de multiplicitat ens podem renovar a cada instant, experimentant aquesta eternitat en nosaltres.

Avui, ens iniciem en el reconeixement dels nostres múltiples Jos, tots amb característiques i qualitats que es complementen, característiques i qualitats que podem activar en aquesta existència, aquí a la Terra, en benefici de tothom.

Sostinguts en aquest silenci harmònic, en aquest no fer i albirant aquest fi horitzó, vegem alguns del nostre Jos molt més presents, molt més propers, cadascun segons allò que necessiti, allò que senti. Que algun dels vostres Jos comparteixi, us faciliti, us aporti, us respongui, us resolgui, allò que ara és essencial, és important… Per això farem silenci perquè des del silenci va començar tot.

Pregunta: És mental, però aquests altres Jos, aquesta informació és com si fóssim fractals d’informació?

Resposta: Una pregunta molt interessant.

Podríem dir que cadascun dels nostres Jos expressa de manera diferent la seva forma, les seves característiques, les seves qualitats, sense deixar de ser el Jo essencial. Som com has dit un fractal que es manifesta multitud de vegades però sense deixar de contenir-hi, el Jo essencial, el que tot ho conté. És la característica que s’anomena hologràfica que cada part d’un tot conté tot. Així doncs, evidentment podem dir que som fractals però també hologràfics, per això és important l’expressió de sentir-se renovat i, aquest renovar-se, implica que tots els nostres Jos tenen el seu moment i són nous per a nosaltres.

No sé si podria ser un bon exemple representar els nostres Jos amb diferents peces de vestir que podem tenir al nostre armari, podem vestir-nos amb una o altra, depèn del nostre sentir i del moment, però totes tenen una mesura perquè encaixin en nosaltres.Com que hi ha una gran connexió amb cadascun dels nostres Jos podem aprofitar en cada moment aquella qualitat o característica que ens pugui beneficiar a cada moment.

L’experiència de sentir-se sol ja no és possible quan un descobreix els seus altres Jos, i un s’obre més fàcilment al canvi, a la transformació, sense por de deixar de ser ell, en la seva essència. Sinó moltes vegades no ens permetem canviar o transformar-nos per no deixar de ser nosaltres mateixos.

Tot a l’Univers es renova constantment, facilitant aquesta renovació constant, ens és molt més fàcil mantenir-nos en el benestar, l’equilibri i l’harmonia.

No sé si hem respost a la teva pregunta.

Pregunta: És una pregunta que em genera moltes altres preguntes, però penso que potser cal escoltar-se als espais per a la comprensió de tot això.

Resposta: Per poder anar obrint noves portes, per poder anar iniciant-nos hem d’acompanyar-nos de la nostra ment i la nostra ment s’ha d’educar, de mica en mica, per no sentir-se forçada o impotent. Així doncs, prenem-nos el nostre temps i quan el sentim obrim-nos a l’experiència, sense por, sentint-nos en tot moment cuidats.

Pregunta: Gràcies.

El mateix que ens passa en la nostra existència, que evidentment som diferents de temps enrere, també succeeix a l’Univers, i sense deixar de ser nosaltres mateixos, abans hem estat nadons, nens, joves, adults, madurs… Però a cada etapa ens renovem , si així ens ho permetem. El mateix que té lloc en la nostra existència, si estiguéssim més atents, podríem comprendre millor, també, el que passa a nivell de l’Univers. Tot té el reflex, la nostra existència és un reflex de l’existència de l’Univers i de la creació. Pensar d’allò més bé, de vegades, ens pot fer més prudents i evidentment la prudència és necessària, però només la justa per no frenar l’experiència.

amb Amor i Llum- 18-10-2024