Arxiu d'autors Qualitat de vida

És molt important el tema dels dons perquè tots tenim els nostres dons, com les diferents plantes a la natura tenen les seves característiques i qualitats per acompanyar-nos en certs desequilibris. També cadascú de nosaltres tenim unes qualitats o característiques que faciliten que altres es trobin al nostre costat amb més benestar, ja sigui perquè puguem inspirar pensaments positius, perquè puguem despertar emocions alegres i amoroses o perquè puguem crear amb les nostres mans objectes o utensilis necessaris a la nostra quotidianitat.

En una forma resumida seria fer més fàcil la vida de tots aquells que tenim al nostre voltant. Les plantes a causa de la seva energia es comuniquen de forma molt més subtil entre elles i no senten cap temor a compartir els seus dons, perquè entre totes ajuden al seu entorn, les mateixes ajudes que nosaltres rebem també les reben els altres elements de l’entorn ja siguin els arbres, els insectes, els espais, per a elles el més important és poder compartir aquestes qualitats.

Nosaltres creixem de forma molt més condicionada, ja sigui perquè hem de créixer en un entorn amb unes normes o lleis concretes, perquè de vegades si observem el nostre entorn veiem que molts Éssers no expressen per por o per inseguretat aquelles qualitats que tenen, altres que de vegades creient tenir qualitats en fan mal ús i amb desmesura, i tantes altres coses que ens fan difícil que en el nostre creixement i en el nostre desenvolupament puguem compartir amb tota llibertat allò que sentim ben viu al nostre interior.

Perquè els dons vibren en nosaltres quan estem davant d’un altre Ser o en un espai concret, negar-nos fer ús dels nostres dons implica quedar-nos sense totes les tonalitats de la vida, és com viure a mitges. Intentem ser exemples per a altres i si els nostres dons s’han despertat, si els coneixem compartim-los sense cap por perquè és beneficiós per a tots, per a un mateix per exercitar-s’hi i guanyar confiança i seguretat i per als altres per facilitar-los també aquesta expressió compartida i puguin , si és el cas, descobrir-los.

Algunes vegades quan pensem des de la nostra ment en els dons només acollim aquelles característiques que es donen de manera ben manifesta en nosaltres, però els dons de vegades no són tan públics sinó que algun es manifesta en privadesa. Tampoc els dons són difícils de dur a terme, simplement si ens deixem sentir veurem que tot el nostre cos s’unifica en una mateixa direcció, la nostra ment s’enfoca en aquell moment i el nostre cor, l’energia amorosa és ben present, aquesta és una sensació de que estem connectats amb el nostre do i estem disposats a compartir-ho.

Hi ha tants dons com a éssers creats, així doncs tots tenim els nostres dons, alguns són ben visibles, però altres com hem comentat abans poden ser particulars per a cadascú. Per saber que és un do podríem dir que és com un coneixement ja après, un coneixement que recordem al que no hem tingut accés a aquesta experiència de vida sinó que ja és incorporat a la nostra Ànima. Així com hem dit que compartir els nostres dons facilita la vida als altres, també si tenim prou força per reconèixer-los, ens faciliten la vida a nosaltres mateixos.

De vegades quan ens neguem compartir o expressar els dons podem patir algun desequilibri, perquè és com si privéssim a l’energia del seu moviment, com si l’energia s’estancara i això dificulta l’energia vital. Els dons faciliten la unió del cor i la ment, com hem dit abans la ment s’enfoca al moment present i el cor està ben expandit i connectat amb l’energia amorosa, quan això es dóna la creativitat es potencia i la màgia apareix a la nostra quotidianitat.

El do ens fa mestres i com a mestres podem aportar més coneixement a altres Éssers, un coneixement que els facilita descobrir els seus dons, però en primer lloc com a mestres hem de canviar l’actitud d’aquells que encara tenen els seus dons adormits, han de guanyar en confiança cap a ells mateixos, cal situar-los en aquest punt de coherència interna amb la ment i el cor i des d’aquesta coherència interna connectar amb l’energia original i així despertar els seus dons.

Hi ha dons que estan relacionats amb l’art, altres amb la ciència, altres amb la tecnologia, altres amb la salut i així diversos àmbits, en tots aquests àmbits quan es fa ús del do s’inspira nova informació, coneixement nou. Un coneixement que formarà part del coneixement de tota la humanitat. Estem en una humanitat que viu una gran transformació, sabem que estem en trànsit cap a una nova humanitat, però encara és d’hora per tenir clar com serà aquesta nova humanitat. Ara de vegades estem vivint en una desmesura o en un caos en diferents àmbits, però de vegades aquest període és necessari per a més endavant recuperar l’ordre, l’ordre a la nova humanitat.

Mantinguem-nos en confiança amb la vida, intentem buscar aquesta coherència interna, aquesta unió de ment i cor per trobar la justa mesura en les accions quotidianes i també busquem aquesta connexió amb la font que és la que ens permet avançar, la que ens inspira, la que ens expandeix, la que ens transforma, des d’aquesta confiança abracem la vida, des d’aquesta coherència interna unint ment i cor sentim-nos forts per acollir totes les experiències, apreciem tots dos aspectes de cada experiència, el dia i la nit es complementen, allò positiu i allò negatiu des de la coherència interna sabrem en quin punt situar-nos de la dualitat, no obriu necessitat de dissoldre-la simplement comprendre-la i trobar el punt just, i des d’aquesta connexió profunda, des d’aquesta relació permanent que tenim amb l’energia, amb la font continuar la nostra evolució així serà molt més fàcil que la nova humanitat s’assembli a allò que desitgem.

Pregunta: Volia plantejar un parell, la primera molt breu es demanar  si aquest dons son mutables el llarg de la vida de una persona, es a dir, tots em tingut fills o persones, nens el voltant nostre i veiem que hi ha unes habilitats especials en certes practiques o coses que fan i veus que es manté en llarg de la vida,  però en canvi hi ha persones que descobreixen la pintura a mitat de la seva vida o descobreixen, es a dir, la pregunta seria per concretar, son dons innats o son dons que es poden aprendre, i la segona pregunta seria si ens podéssiu fer un petit spoiler de quins serien els don que haurien de primar, o  primarien o primaran a la nova vida a la nova Terra.

Resposta: Quan arribem a aquesta experiència ja tenim tot un recorregut, tota una història que s’allotja a la nostra ànima, així doncs, hi ha dons que ja vénen innats en aquesta experiència, però gràcies a les experiències que vivim i als aprenentatges també podem adquirir nous dons a aquesta experiència, perquè la vida és canviant, la vida s’enriqueix amb noves formes, amb noves creacions, amb coneixement nou, afegim nou contingut a la nostra història. Potser hi ha dons que en aquesta experiència no ens són útils per al servei que hem vingut a realitzar, però per a altres experiències es despertaran.

Una mica els dons que poden estar presents a la nova humanitat és semblants a les flors, a les plantes com hem dit el principi, serem molt més conscients cadascun de les qualitats o característiques que tenim i se’n disposarà per al bé comú, per facilitar la vida a tots els Sers de l’entorn. Al nostre voltant sempre tenim molts exemples que si estem atents ens poden donar informació, quan per exemple ens dediquem a cuidar un hort la relació que s’estableix entre nosaltres i la terra, entre nosaltres i els vegetals, entre els mateixos vegetals, també és una vida més subtil, més compartida, se sap de les connexions que existeixen entre els diferents arbres, entre les diferents plantes, i des d’aquesta connexió més subtil, una connexió d’un consciència més gran tot es facilita, hi ha molts menys condicionaments.

Pregunta: En aquesta nova vida de la manera que els dons que cadascun aportem en aquesta societat el final existeix com una super-estructura que succiona tot el que pot aquests dons de tothom, cada un a la seva mesura, però el final es energia que tot aportem a un sistema que es molt parasitari i depredador el cap de vall a molts nivells, la pregunta es aquests dons que esteu ara indicant que predominarien molt mes  des de la subtilitat, la comprensió de les diferencies dels altres, etc…. i que podem aportar el conjunt tota aquesta superestructura pedreria pes, o s’escombraria, o desapareixeria aquest funcionament que ara coneixem i que hi ha moments que ho trobem asfixiant en aquesta nova vida que tots somiem no hi serà.

Resposta: El que passa a nivell de societat o a nivell d’humanitat passa també a la nostra vida quotidiana i amb cada un de nosaltres, quantes vegades ens torturem sense necessitat?, quantes vegades ens preocupem en desmesura?, quantes vegades no expressem el que sentim ?,  no ens sentim capaços, estem desconnectats de la vida, hem de canviar tots aquests temps en la nostra vida en alegria, en benestar, en comprendre, en tolerar, en tantes i tantes altres actituds  beneficioses, experimentem en nosaltres mateixos el que passa amb la humanitat, perquè ens mantenim de vegades molt de temps en l’enuig?, perquè en lloc de dialogar discutim o imposem o sotmetem? fins que no decidim transformar-nos nosaltres mateixos cadascú en una major mesura serà difícil transformar la humanitat, perquè tot es repeteix en diferents nivells, intentem en cadascun de nosaltres a nivell particular transforma’ns perquè realment la vida sigui vida, sinó va a ser difícil portarà temps transformar la humanitat, tot és molt més simple i fàcil. Aquest canvi tan profund necessita un canvi de la nostra ment, de la nostra mentalitat, a poc a poc ho anem fent en la mesura que decidim nosaltres passar el mínim temps possible en tot el que no ens beneficia aconseguirem aquesta transformació, tots podem simplement necessitem confiar, trobar aquesta coherència interna i aquesta connexió plena amb la vida, amb la font i escollir viure en una nova humanitat que ja és present per a alguns però que és possible per a tothom.

Pregunta: En aquest camí de l’autotransformació, d’aquesta evolució de consciència, hi ha etapes de crisi existencials d’un buit existencial, aquí pot ser perillós omplir-lo amb les xarxes socials per exemple, encara que és molt evident que hi ha pautes que tots sabem que podem fer però hi ha com una infravaloració o subestimem el poder de parasitació de la ment en aquests aspectes, subestimem tot això i ens afecta més del que ens sembla això crec entendre i encara que és molt evident per una banda la meva pregunta és, hi ha alguna cosa que es ens escapa i què podem fer a nivell pràctic?

Resposta: Valorar el nostre temps, perquè tots tenim en aquesta experiència o en aquesta existència un temps limitat, aleshores el temps té molt valor, si el temps és important per a nosaltres trobarem la força necessària perquè la nostra ment no ens domini en les addiccions que fàcilment puguem caure, ja sigui per la facilitat, per la constant presència, per hàbits que inconscientment hem adquirit, hem d’experimentar que som sense necessitat de tantes coses que ocupen el nostre temps, tan sols trobar moment cada dia temps a diari per a nosaltres per sentir-nos , per valorar-nos, per testejar-nos en aquesta confiança, en aquesta coherència, en aquesta connexió, ja seria suficient perquè trobéssim la justa mesura en les accions quotidianes, el mateix que passa ara amb molts Sers i especialment joves que passen tant de temps enfocats a les xarxes socials, també hi ha molts Sers que per a ells la seva vida és la seva feina i només tenen temps per a ells, altres serà per a altres coses. Trobem i dediquem-nos temps a nosaltres mateixos, és el temps més ben invertit, és una inversió que ens donarà molts beneficis i no necessitem res simplement voler-ho.

amb Amor i Llum-30-06-2023

Nosaltres som un exemple de la creació. Un model que té la mateixa essència de tot allò creat i, des de ja fa molt de temps, se sap que per exemple en el nostre cos físic, si ens atenim a la matèria, té uns rius d’energia que són importants perquè tot funcioni bé. Perquè ens mantinguem en la salut i en el benestar, i parlem de rius d’energia en la matèria perquè en últim terme tot és energia, la matèria és energia estructurada i no hi ha cap límit entre la matèria i l’energia, simplement és des de la nostra percepció que canvia el nostre sentir.

Sabem que si augmentem la nostra visió respecte a la matèria podem trobar-hi molt més espai buit que ple. Aquest espai buit és energia fins i tot sense estructurar, tenint doncs això present, que hi ha aquests camins energètics o rius d’energia al nostre cos físic, podem també extrapolar-ho a qualsevol cosa creada, també a la Terra com a Ser creat té també aquests rius o camins energètics pels quals l’energia circula perquè el seu estat sigui saludable.

Si parlem des de la nostra experiència personal segurament tots hem experimentat que quan estem alineats i permetem el lliure fluir de l’energia en nosaltres estem molt més connectats, lluïts. Som més intuïtius, pacífics, amorosos i també lluminosos perquè l’energia en moviment es converteix en Llum. Quan ens apartem d’aquest estat, aquest sentiment tot es transforma. Així també a la Terra, que encara que és un cos d’una dimensió molt més gran que nosaltres també té un mateix funcionament. Els nostres cicles són cicles que podem mesurar i percebre de manera clara. Tenim tot un cicle de vida que té diferents etapes des del naixement, creixement, desenvolupament i després la vellesa fins que desapareixem. La Terra també com un Ésser creat té, també aquests cicles. Però són cicles tan llargs per a nosaltres que ens és molt difícil poder-los comprendre i percebre.

Així com nosaltres som influenciats per l’exterior en la mesura que perdem el nostre poder o ens sentim febles, però molt poc influenciables si estem alineats i connectats, també la Terra quan està ben connectada o alineada en ser un Ser conscient pot dissoldre totes les distorsions externes que entre tots podem generar. Així doncs no ens preocupem per la Terra, és un Ésser amb molt coneixement, molta més consciència, perquè ha permès que multitud d’Éssers s’hi desenvolupin. Més aviat intentem compassar-nos amb Ella, sentir-la i descobrir en quin cicle es troba, en quin moment es troba per si té alguna necessitat que nosaltres puguem suplir.

En aquest punt iniciarem la informació respecte a les preguntes que s’han plantejat, és ben cert que la Terra té llocs pels quals circula un tipus d’energia o un altre, i així com nosaltres tenim centres energètics també posseeix aquests centres energètics que en el seu desenvolupament i evolució es van potenciant i van augmentant també en nombre. En ser l’energia sempre en moviment aquests centres energètics de vegades es potencien en un moment donat, i els éssers que estan en aquests espais si són més conscients, estan més connectats poden aprofitar aquesta energia més potent per assolir més informació. Així és com anem rebent noves tècniques o practiques que van facilitant un benestar més gran per a tots i un major desenvolupament quant a potencialitats que encara estan adormides. Però no només és important estar en aquest lloc, sinó també és important estar connectats des del nostre interior, estar alineats i sentir-nos forts i lluïts.

Així com l’energia transita per tot allò que s’ha creat, també gran part d’aquesta energia és informació. Informació que transita i a la qual podem accedir tots els éssers creats, per això no és sorprenent que una mateixa informació pugui aparèixer en diferents llocs de la Terra, alhora, perquè es facilita en aquests centres energètics de la Terra per a aquells éssers que estan més connectats.

En la mesura que un se sent fill de la Terra, fill de l’Univers, i sent al cos aquest moviment de l’energia no només perquè li ha arribat la informació sinó perquè veritablement experimenta aquest moviment de l’energia en si mateix pot connectar amb aquests moviments de l’energia, també de la Terra, els pot percebre, els pot sentir i aprofitar aquests rius d’energia i aquests punts o centres energètics per des d’ells també expandir informació.

Sempre tot està connectat per entreenllaços que van en tots dos sentits, així doncs, la Terra enllaça amb nosaltres, però també nosaltres enllacem amb la Terra i des d’aquest enllaç compartit podem assolir informació que aquesta presenti a la creació.

Així com hi ha aquests centres energètics més importants que són els xacres principals hi ha molts altres centres energètics al nostre cos físic, secundaris o terciaris, que també són importants i energèticament parlant. També passa a la Terra que hi ha aquests xacres secundaris o terciaris que també creen en alguns llocs concrets cúmuls d’una energia que de vegades atrau els Éssers que tenen afinitat a aquesta energia, altres vegades pot ser que un grup de Sers que atreguin aquesta energia de la Terra i la Terra creu en aquest espai un centre energètic, perquè sempre es dóna tot a les dues direccions, causa i efecte es confonen.

Estem experimentant com a éssers humans i com a humanitat en el reconeixement de l’energia, en les noves possibilitats que s’obren per poder conèixer l’energia, practicar-la i arribar un moment en què siguem capaços de transformar-la. La Terra ens acompanya en aquest procés perquè Ella també està en un moment de transició, d’evolució, i com ens estima, com a mare energètica que és, vol que la major part de Sers que habita a Ella també pugui continuar la seva experiència compartida.

En aquest punt podem introduir l’agraïment, sovint se’ns ofereixen moltes facilitats per a la nostra experiència aquí a la Terra, perquè estem fets de la mateixa matèria que Ella i de vegades ho oblidem. En la mesura que som agraïts aquest agraïment que és també una energia que ens connecta amb doble enllaç torna a nosaltres, podem experimentar-ho i sentir-ho si ens ho permetem, perquè la Terra es pot mostrar diferent, molt més propera a nosaltres en un moment donat. Qualsevol moment és oportú, de vegades transitant en un paisatge concret podem sentir aquesta presència més propera de la Terra, que es manifesta precisament en aquest espai o en un element d’aquest espai que ens apareix com a enfocat a la nostra ment per percebre aquesta energia propera.

Per agrair les paraules no calen, simplement el sentir és una mostra d’agraïment, perquè el sentir és un llenguatge universal de tot allò creat. Llàstima que de vegades ho posposem, ho deixem en un segon pla i volem expressar-nos des del llenguatge, no cal. En el moment en què l’agraïment s’activa en nosaltres, la Terra connecta amb aquest agraïment i se’ns torna amb escreix i, també aquí en aquest moment, podem introduir la gràcia.

La gràcia és sentir-se predilecte, sentir-se agraciat, sentir-se portador d’una singularitat que ho fa únic, que ho valora, que ho accepta tal com és i aquesta és la gràcia. La gràcia és ser autèntic perquè cadascú té una gràcia única i singular, és com deixar-nos embolicar per aquesta energia que aquesta en constant moviment que és l’energia amorosa, que transita també per dins i ens emboliqui per fora.

Sentim-nos doncs cadascun de nosaltres agraciats en la nostra singularitat, en els nostres dons, en el nostre potencial perquè això enriqueix la creació, no hi ha necessitat d’amagar-se o d’aparentar ser igual a un altre, tots som únics i diferents i això és una part important per sentir aquesta gràcia, aquest sentir-se fill predilecte, fill escollit, perquè tots som escollits per l’Univers per fer un propòsit més que una feina. Perquè un propòsit és aquella acció que es proposa i lliurement acceptem, el treball és de vegades com una obligació, una imposició, hem de sentir-nos plenament lliures i, si ens és difícil mostrar-nos agraciats o sentir-nos agraciats, l’Univers té temps suficient perquè aquesta gràcia es manifesti en un altre moment.

Si ens sentim insegurs, febles, equivocats, diferents, separats, en la mesura que puguem sentir l’energia, l’energia que arriba a cada moment, aquesta energia sempre nova, sempre renovada, sempre única i oportuna podrem connectar amb l’energia dels altres Éssers de forma molt més fàcil, podrem connectar amb l’energia de la Terra i compassar-nos amb Ella, podrem connectar amb l’energia de qualsevol cosa creada. Tot és energia manifestada en estructures més o menys concentrades. Tot és la mateixa energia. Quan establim aquesta connexió profunda amb Ella no necessitem res, tot és perfecte. És quan ens permetem Ser, encara que només sigui per un instant, si hem sentit aquesta unitat i a tot es transforma, perquè hi té tot el seu lloc, el seu espai temps, el seu moment, la seva forma.

Això és el que volíem compartir respecte a aquestes qüestions, si cal més informació o a partir d’ella hi ha més qüestions podem preguntar.

Pregunta: Si parlant de totes aquestes variants d´energies, vinguin d´on venen i coincidint avui que és Lluna nova si te  alguna seqüència que pugui tenir algun tipus d´aportació o d´amplificar totes aquestes energies per la data que estem?

Resposta: Hi ha moltes civilitzacions o cultures que estan connectades amb el cicle de la lluna, també el cicle de les dones, darrerament s’ha perdut, seria bo també que intentéssim percebre l’energia de la Lluna i precisament avui que és lluna nova podríem intentar practicar cada dia sentir específicament l’energia de la Lluna, descobriríem que interacciona molt més del que sembla a cadascun de nosaltres i també a la Terra, i també a l’Univers.

Com hem dit altres vegades la Lluna no té Llum pròpia, una mica com la nostra Ànima que simplement reflecteix la Llum del Ser, com la Lluna reflecteix la Llum del Sol. Així sentint i percebent més l’energia de la Lluna podríem comprendre molt millor l’energia de la nostra Ànima, connectar amb Ella, dialogar amb Ella, intercanviar informació i sentir-nos molt més unides i des d’Ella facilitar també la connexió amb el Ser.

Segur que tots hem tingut experiències en què la nostra Ànima s’ha manifestat, de vegades han estat segurament experiències espontànies, però cal practicar perquè aquestes experiències puguin donar-se de forma conscient, de forma voluntària també amb l’energia, practicar amb l’energia per voluntàriament en un moment donat connectar amb ella, perquè una cosa és que es doni de forma espontània i una altra cosa és que des de la nostra voluntat es doni. Estem aprenent, ja hi ha moltes facilitats perquè puguem practicar i avançar, que el temps no ens condicioni, que les obligacions ens ho permetin, que realment sentim al nostre interior aquesta necessitat de compartir.

Pregunta: Gràcies.

Pregunta: Per connectar amb el Ser és imprescindible connectar abans amb l’Ànima? I si tant és que si com que no, quin exercici pràctic podríem establir per connectar amb l’Ànima o directament amb el Ser si fos així.

Resposta: Com tot es possibilita segurament la connexió amb el Ser pot ser de forma directa, però per la nostra experiència és important que estiguem també connectats amb la nostra Ànima per així des d’Ella facilitar els filtres necessaris perquè puguem realment veure la Llum del Ser. Si no pot passar com el Sol, que de vegades no podem mirar-lo perquè la Llum és molt intensa, però depèn també de la nostra consciència, en la mesura que la nostra consciència creix, també som molt més afins a aquesta energia més pura, més potent i som més capaços de mirar-la i de rebre-la.
També podem dir que aquí a la Terra hi ha aquest pas intermedi entre el nostre cos físic i el cos de Llum més pur que és l’Ànima, que és com un cos intermedi que ens fa de pont, és com ell entreenllaç on tot està connectat . Si no sentim en nosaltres la necessitat de connectar-nos que seria com aquesta necessitat o el sentir de la nostra Ànima, difícilment arribarem al Ser, és com un pas intermedi, però evidentment hi ha Sers que connecten directament amb el seu Ser. La pràctica diària, hem de dedicar temps al sentir, perquè aquest sentir s’activi i aquesta necessitat de connexió amb l’Ànima sigui per a nosaltres una necessitat, així segur que facilitarem espai i temps per practicar aquesta connexió primera i des de la nostra Ànima ja despertarem en una altra realitat, una realitat diferent de la simplement material, una realitat també que incorpora l’energia.

Tot requereix un aprenentatge i tal com tenim estructurada la nostra ment necessitem com avançar pas a pas, però també es pot donar aquesta connexió directa per a alguns Sers, la majoria hem de caminar el nostre camí i avançar pas a pas en aquesta experiència. La pràctica diària ens donarà la seguretat i confiança necessària per construir la nostra realitat a partir d’aquesta connexió amb la nostra Ànima, així la nostra realitat ja és diferent. En aquesta realitat àlmica segurament serem més conscients de totes les interaccions que tenim amb Sers també àlmics, amb l’Ànima de la Terra, és com una realitat més energètica però que podem experimentar al nostre cos físic, el que hem de permetre i això requereix cuidar el cos físic, tenir cura de la nostra ment i també tenir cura de les nostres emocions per permetre que el sentir s’activi, és una necessitat interna que s’activa en nosaltres i que hem de satisfer. És com si tinguéssim necessitat d’un aliment i no ens ho permetéssim, connectar amb l’Ànima es pot donar quan un ja és un practicant, en qualsevol moment i en qualsevol lloc, però per activar aquest sentir és bo trobar moments de no fer i de sentir, moments d’estar a la natura i contemplar, moments de silenci, això facilita que s’activi el sentir i una vegada actiu podem practicar en altres llocs que potser ens faciliten aquesta connexió.

Estem rebent molt més del que som conscients que rebem, molta més atenció, molta més ajuda, molta més energia, si despertem el sentir, si connectem amb la nostra Ànima segurament serem molt més conscients de tot allò que se’ns regala a cada instant.

Pregunta: Per activar aquest sentir pot com a eina es pot tocar una part concreta del cos físic on estigui ubicada l’Ànima o més aviat l’Ànima ens envolta sense estar enlloc concreta del cos.

Resposta: De vegades l’Ànima es concentra en un punt concret i d’altres ens envolta, perquè aquest també és el batec de la nostra Ànima, tot es contrau i tot s’expandeix. De vegades és bo per despertar el sentir començar per aquesta pràctica, si sentim l’Ànima en un lloc concret del cos o si realment sentim que ens envolta.

amb Amor i Llum-19-05-2023

Segurament si no fos per les qualitats de la matèria i la seva relació la gravetat no estaria present a la nostra quotidianitat, en ser la matèria energia estructurada, energia connexa necessita una força per mantenir-se en aquesta estructura, així doncs, la gravetat és una força evident per a cadascun de nosaltres i per a tot allò que té una estructura material.

Avui obrirem una mica més el concepte de la gravetat no limitant el seu valor ni tampoc els seus efectes, sinó que ampliarem el concepte per incloure altres forces de cohesió, forces de vegades imperceptibles per a nosaltres però que són presents perquè la vida pugui expressar-se. Obrim, doncs, la nostra ment a noves pràctiques, a noves lleis per ampliar aquest concepte de la gravetat que per dir-ho de forma fàcil és aquesta força d’atracció que tots experimentem. Tots els cossos que es constitueixen en una forma concreta necessiten una energia per mantenir aquesta estructura i aquests cúmuls d’energia estructurats, són també atrets per altres centres energètics i altres cúmuls. Aquí entrem en el grau o la intensitat d’aquesta atracció, d’aquesta força que vol estructurar la matèria, ia la nostra Terra hi ha al seu centre, un cúmul d’energia estructurat per una força molt gran capaç d’atreure qualsevol forma estructurada que estigui a la superfície .

Per vèncer aquesta força, de vegades és necessari un moviment, gràcies al moviment podem minimitzar els efectes d’aquesta força d’atracció. Aquest camp d’energia s’estén a grans distàncies, però a més distància perd intensitat, així doncs, els efectes d’aquest nucli de la Terra es manifesten en totes les formes que estan a prop seu, això ens encamina al no moviment, aquest no moviment que sovint es distancia del que és la veritable vida, perquè la vida és moviment i aquest moviment implica canvi i transformació.

Gràcies al nostre impuls vital iniciem el moviment, un moviment que requereix de la nostra energia, alhora que gastem energia per al moviment, gràcies precisament al moviment, incorporem energia. Visualitzem-nos nosaltres mateixos en aquesta Terra com si fóssim una bola densa d’energia, és atreta cap al nucli de la Terra, més aquesta bola d’energia té la possibilitat d’expandir-se, d’amplificar la seva estructura, de permetre que hi hagi espai entre cadascuna de les seves partícules, i gràcies a aquest moviment és capaç d’allunyar-se de la superfície de la Terra, així doncs és important per experimentar la gravetat en una intensitat o una altra l’expansió de la matèria.

Així doncs, en la mesura que som capaços d’expandir-nos i gràcies a aquesta expansió buidar-nos aparentment estem menys influenciats per aquesta força fins que arriba un moment en què la podem igualar o augmentar. Encara que la gravetat és una força que es pot mesurar també té la qualitat de ser energia que es transmet també en forma d’ona, i aquestes ones són les que traspassen per aquest espai que hem creat en expandir-nos, així podem transformar la gravetat en energia, obrim-nos a experimentar, a sentir el nostre cos físic i que des del seu interior aquesta energia de Llum que hem incorporat i ha potenciat la nostra llum s’obri camí a través de les nostres cèl·lules, com si ens disperséssim creant infinits camins per a aquesta energia, com si fóssim un mosaic creat amb petites peces que ens constitueixen, i ara hem creat espai entre aquestes peces, cadascuna conté tota la informació i ara totes aquestes peces han transformat l’efecte de la gravetat aconseguint expandir-se, creant un espai buit.

Permetem a l’energia que transiti per aquests camins, la que ens arriba de la Terra en forma de gravetat i la que neix al nostre interior, sentim la lleugeresa d’aquesta estructura, com és sostinguda, sentim-nos molt més lleugers gairebé com levitant, i quan ho sentim apropem de nou totes aquestes peces que constitueixen el mosaic, i de nou unificant sentir de nou la nostra matèria atreta cap a la terra, visualitzem-nos per dissoldre cadascuna de les estretes fissures que componen el mosaic fins que desapareixen de la nostra vista.

Prenem un altre exemple de la Terra, els vegetals que s’arrelen en aquesta Terra per precisament trobar la força per vèncer la gravetat i connectar cap al cel, una altra vegada la força de la gravetat també és energia en forma d’ones, que es mostren a les formes dels arbres, dels vegetals, i també fixem-nos en els animals, especialment els ocells que són capaços de volar vencent la gravetat, quan obren les seves ales generen espai perquè aquesta força es presenti com una energia també en forma d’ones. Obrim-nos a aquestes experiències de transformar la nostra estructura sòlida en una estructura expandida, creant formes entre les partícules perquè aquesta energia d’ona transiti i compassats amb aquesta energia obrir-nos a noves experiències, entrant en un estat de calma i de meditació experimentem com es desdibuixa el nostre contorn físic  deixant de sentir de vegades el nostre cos.

Des d’aquesta sensació podem sentir-nos suspesos, i una altra experiència més quotidiana respecte a la gravetat, nosaltres mateixos depèn del nostre estat interior som més pesats, més densos o més lleugers, més expandits, tots hem pogut experimentar aquestes sensacions segons el nostre estat interior, a la mesura que ens densifiquem, ens contraiem, ens concentrem i no permetem el fluir de l’energia en nosaltres més estàtics ens tornem, més atrets ens sentim a no moviment, i en la mesura que ens sentim molt més expandits, molt més connectats, ens sentim molt més lleugers facilitant-nos a nosaltres mateixos el moviment.

A nivell de tota la creació existeixen aquestes forces, aquestes energies d’ona, tant en cossos celestes com en cossos microscòpics, cadascú al seu nivell ha de bregar amb la gravetat facilitant l’expansió o la concentració de l’energia, de la matèria, de les estructures, això és el que volíem compartir sobre la gravetat, però hi ha més informació si hi ha més preguntes.

Pregunta: Volia fer una doble pregunta, els casos de levitació o per exemple a nivell d’història sagrada que s’explica moltes vegades quant Jesucrist va caminar sobre les aigües, serien exemples de neutralitzar aquesta força amb sentit contrari o com es va gestionar en aquests casos?

Resposta: Com a cos físic tenim una força, una energia vital que fa difícil vèncer la gravetat, però si prenem consciència d’altres cossos energètics que tenim i som capaços de connectar amb el nostre Ésser, aquest Ser complet i poderós, es pot igualar qualsevol força que es pugui generar aquí a la terra, aquesta expansió que comentàvem és necessària per incloure els nostres altres cossos amb altres energies, amb altres forces, amb altres qualitats, ja hi ha Éssers que ho han experimentat i ho han aconseguit, però tampoc és comú que es pugui gestionar aquestes altres energies o aquestes altres forces, hem d’expandir també la nostra ment perquè ens acompanyi, sinó ens espantem.

Pregunta: Volia preguntar un paral·lelisme amb la gravetat del món físic al món mental, que igual que la gravetat és una força proporcional a la mida, a la massa, també la distància, la proximitat, la forma exponencial, és a dir quan més a prop més pesat , més forts aquesta força, doncs també a nivell mental suposo que és semblant als nostres pensaments i emocions, si tenim al principi un pensament negatiu petit, positiu petit i l’alimentem és com que potser creem més massa per atraure’ls, i també si ens relacionem o ens aproximem a persones que tinguin energies que vibrin de determinada manera probablement també creixem això, un exemple que se m’ha acudit, el mateix que ha preguntat Joan, no sé si és casualitat però he pensat en els dos exemples Jesús sobre les aigües i la levitació dels monjos budistes, llavors no sé si existeix una gravetat que no veiem similar a aquesta tan evident en altres plans.

Resposta: Si, perquè com hem dit tot és energia en diferents nivells i han de bregar amb diferents forces, evidentment perquè es doni de forma comuna aquesta possibilitat de vèncer la gravetat sent conscients des del nostre cos físic hem d’expandir la nostra ment, com alliberar els nostres pensaments de patrons o creences limitants i no espantar-nos en practicar, perquè les pors ens impedeixen el moviment, i el moviment com hem dit abans és necessari per fer aquest espai que possibiliti que aquesta energia de gravetat sigui aquesta física de la terra, o altres energies semblants a la gravetat puguin transitar per aquests espais gràcies a la seva qualitat d’ona, en certa manera tot té un mateix funcionament encara que manifestat de maneres molt diferents i variades que de vegades ens poden confondre,  el funcionament en la creació i en l’univers el més fonamental és únic, serveix per a tots els nostres cossos i per a tots els nostres aspectes, igual que hem dit per al nostre cos físic quan entrem en meditació que sembla que es desdibuixen tots els seus contorns i es tornin més lleugers també passa a la nostra ment, de vegades la nostra ment és pesada, si reflexionem o prenem consciència segur és degut a aquests pensaments negatius que alimentem, que són recurrents i que ens beneficien impedint el moviment també a la nostra ment, no donant, no fent espai o no propiciant que pugui circular l’energia si la nostra ment aquesta més contreta. Estem en una etapa d’expansió, com també es reflecteix a la imatge que està sobre la taula, aquesta llanterna que parteix d’un punt per propagar-se expandint-se i fent espai.

Pregunta: Gràcies.

Hi ha alguna altra pregunta?, sempre hi ha respostes interessants.

Pregunta: M’agradaria preguntar arran del que ha preguntat Albert si és un error pensar que la llei de la gravetat és com una subllei entre la llei general de l’atracció a l’Univers, o es erroni això?

Resposta: Si la llei de la gravetat és una subllei de la llei atracció, perquè perquè dos cossos s’atreguin han de tenir energies complementàries, i en realitat estem complementant l’energia de la Terra tots els éssers que hi habiten, és com si tots forméssim parteix d’un cos seu energètic que no és visible per a nosaltres, però si per a ella, per això sent allò que sentim i ens cuida i ens protegeix perquè també som en part ella mateixa.

Pregunta: Gràcies.

Pregunta: Quan l’estructura està molt densa hi ha molta concentració, quins consells per vèncer aquesta inèrcia i anar cap a l’expansió o trobar l’equilibri? no estar en aquesta polaritat.

Resposta: És molt important la respiració, estem acostumats a respirar i de vegades fins i tot de forma inconscient, però encara que sigui una cosa quotidiana i habitual és una eina molt poderosa, així doncs a través de la respiració, entenent com a respiració aquest contacte entre el nostre interior i el nostre exterior, i l’exterior i l’interior, perquè sempre és de doble sentit, podem densificar de vegades la matèria. Hi ha moltes practiques respiratòries, de vegades ritmes diferents, intensitats diferents, de vegades camins diferents, és trobar aquella respiració que en aquest moment et pugui permetre aquesta expansió de la matèria, expandint ja desdensifiquem.

Pregunta: Gràcies.

Pregunta: Hi pot haver alguna cosa inconscient? Algun consell?

Resposta: Respirar de forma conscient requereix una atenció plena, transformar o canviar la nostra respiració requereix al principi d’una atenció plena, constant i atenció, però arriba un moment quan realment hi ha confiança que es dóna aquesta subtilitat en la matèria, de vegades cal recórrer un llarg camí però la transformació pot donar-se en un instant, en la mesura que cadascú sentim aquesta necessitat i sigui una necessitat profunda, acompanyada d’una voluntat ferma, d’una confiança plena, es donarà aquesta transformació.

Pregunta: Gràcies.

Connectarem cadascú amb ells mateixos uns moments més per sentir ara en aquest instant aquesta força de la gravetat, poder definir la seva intensitat, els punts del nostre cos on més presenti aquesta, els punts que podem percebre més lleugers i simplement obrir-se a aquesta percepció .

amb Amor i Llum- 21-04-2023

De nou l’energia es prepara per manifestar-se amb tota la seva esplendor a la natura. És una energia que sempre ha estat activa però treballant sota la terra. Ara és moment per trencar aquesta capa que la manté a la terra i fer-se visible per a nosaltres. Veiem les tendres tiges, les poncelles de les flors i els nous brots que es van expandint als arbres, preguntem-nos si nosaltres també estem preparats per a aquest nou florir, per a aquesta nova expansió i creixement. Però mostrar la nostra millor imatge, només serà possible si també hem treballat dins nostre, un treball interior que és imprescindible per al bon viure. Un treball interior que de vegades costa realitzar per falta de temps, perquè no trobem el moment oportú, perquè ens fa mandra o fins i tot perquè ens pot fer por pel que puguem trobar al nostre interior.

Siguem forts i trobem prou energia per tornar-nos cap a nosaltres mateixos, per veure’ns tal com som en aquest instant i des d’aquesta visió treballar-nos i preparar-nos per aquesta primavera perquè com a la natura, la primavera ve de l’interior, de l’interior de la terra, del interior de les branques dels arbres. També en nosaltres cal aquest treball interior per poder manifestar-nos en la nostra millor versió, per mostrar la nostra bellesa, una bellesa que ens connecta amb el creador.

Ara que hem expandit tota la nostra matèria i hem creat camins per on pot circular l’energia aprofitem-ho per expressar cap a l’exterior tot allò que hem reprimit, tot allò que hem contingut, tot allò que hem posposat i així alliberem-nos d’aquestes càrregues que no ens permeten el bon viure.

Donem a cada cosa el valor que realment té, la prioritat que es mereix i així fent avui, ara, aquesta gestió ens puguem preparar per ressorgir. Un ressorgir que necessita espai per expressar-se, per manifestar-se, un espai on tornar-se a arrelar. Per això alliberem-nos de tot allò que simplement ocupa espai, espai al nostre cos alliberant-ho de tot allò que és tòxic i no el beneficia.

Aprofitem l´energia d´aquests dies per alimentar-nos molt millor i incorporar l´alimentació que també rebem del Sol, de la natura. Disposem-nos a incorporar l’element aigua amb tota la seva potencialitat, siguem forts per decidir no prendre allò que no ens beneficia encara que sigui només durant aquests dies i entreguem-nos al descans una mica més d’hora per regenerar-nos molt millor.

Permetem també el fluir de l’energia al nostre cos mental ara també expandit i amb nous camins pels quals podem deixar anar aquelles creences o patrons que ja són història, perquè ja hem evolucionat. Aquells pensaments limitants que ja no són necessaris, perquè més evolucionats som més poderosos i amb una ment més neta, més expandida, més energitzada permetem ser molt més creatius trobant fàcilment la solució a allò que és difícil de solucionar. Visualitzant un món millor per a tothom, el món que volem, un món just, pacífic, solidari, ple de noves oportunitats per manifestar aquesta energia que arriba.

Només transformant la ment podem avançar i també baixem al nostre cor i sentim el nostre cos emocional també expandit, amb camins oberts perquè l’energia amorosa que està sempre present, a cada moment i a cada lloc, transcorri per aquests camins cap al nostre cor transformant totes aquelles emocions que no són amoroses.

Sentim tots els nostres cossos ben expandits fluint en aquests camins que hem obert tota aquesta energia de la primavera, una energia que està ascendint ràpidament, una energia que transformarà el paisatge, una energia que sentirem al nostre interior facilitant-nos la creativitat. Portem aquesta creativitat a la nostra quotidianitat en tots els nostres àmbits, siguem més creatius amb els nostres aliments, siguem creatius en les nostres relacions, creatius també al nostre espai així la creativitat ens obrirà a noves possibilitats. Incorporem aquesta energia de forma conscient cada dia, inspirant per facilitar-ne la incorporació i exhalant per fer espai.

La creativitat és una energia que ens connecta amb el creador i més propers al creador som més creatius, expressem-nos en allò que ens sigui fàcil expressar-nos, en els nostres moviments, en les nostres paraules, en qualsevol expressió artística i amb qualsevol material, així enriquirem la creació i contribuirem a fer més manifesta de la primavera. Sentim aquesta energia en nosaltres en el seu transitar alegre per aquests camins que hem obert i mantinguem-nos així uns minuts.

amb Amor i Llum-17-03-2023

Ara envoltats d’aquesta llum segurament moltes de les qüestions que plantegem es dissolen perquè la llum ens permet veure clar. Aquesta claredat no és només visual, de la nostra visió física, sinó que és una claredat que il·lumina la nostra ment i també el nostre cor. Aquesta claredat ens permet descobrir en nosaltres el veritable sentir davant de qualsevol acció que puguem realitzar, qualsevol pas que puguem fer. És, doncs, important que cadascú de nosaltres en particular senti respecte a qualsevol acció que realitzi si realment és del seu interès o simplement realitza l’acció perquè s’ha acostumat, s’ha habituat i ja la realitza de forma inconscient.

Quan un forma part d’una comunitat o d’un grup sempre és important que hi hagi algunes normes o regles perquè es mantingui el bon funcionament quant a l’intercanvi d’informació i al manteniment de l’estat de cadascú i de l’espai que s’ocupa, sinó de forma natural l’energia, si no es cuida, deixa de fluir, es pot estancar i es pot densificar. Per això als llocs d’espiritualitat se segueixen sempre uns ritus per mantenir el fluir de l’energia i facilitar la transmissió d’informació i el benestar dels éssers de la comunitat i de l’espai que ocupen. Amb això no volem dir que sigui necessari que cadascú, en la seva vida quotidiana, ocupi molt de temps realitzant diferents rituals o cerimònies, de vegades simplement deixar de fer i enfocar la seva atenció un instant en el manteniment de l’energia, en el fluir de l’energia és suficient. Perquè si es fa cada dia, si és constant és difícil que l’energia s’hagi densificat, s’hagi bloquejat o s’hagi desordenat. És sovint quan sentim en nosaltres els efectes d’aquest bloqueig energètic, aquesta densificació energètica o aquest no fluir de l’energia que ens comencem a ocupar.

Aquesta acció que ara hem comentat que es fa a l’exterior en aquestes comunitats espirituals també és una acció que podem fer cadascun de nosaltres al nostre interior per mantenir el fluir de l’energia, perquè sovint ens acostumem als hàbits, als costums ,  a les accions quotidianes i podem entrar a la monotonia. Quan la monotonia ens abraça, quan la monotonia ens envolta podem entrar fàcilment en l’apatia i la mandra, així ens anem distanciant del que és la veritable vida interessant a cada instant i la il·lusió que tenim per viure-la, per experimentar-la i per compartir-la.

També és important aquesta acció interna per tota la informació que ens comuniquem a nosaltres mateixos, és informació que de vegades hem de revisar perquè ens passa desapercebuda. Ens comuniquem molta informació, de vegades, de forma inconscient i aquesta inconsciència és la que ens dificulta el benestar, el bon viure, el bon amor, el bon humor, però enfocam-nos en les qüestions que han precedit aquesta introducció.

Quan un forma part d’un grup o d’una comunitat espera aquest intercanvi entre donar i rebre, si l’actitud de cadascú és activa, oberta i es facilita aquest fluir, aquest intercanvi d’informació per molt de temps que passi, sempre serà de interès, sempre ens enriquirà, sempre ens omplirà, ens permetrà créixer i evolucionar gràcies a les experiències dels altres, perquè tots tenim experiències per compartir. Experiències algunes singulars, però que són importants compartir perquè així cada vegada més éssers es deuen haver a aquestes experiències. Ens és molt més fàcil compartir experiències comunes, les singulars de vegades les amaguem perquè no ens jutgin.

Si formem part d’un grup, d’una comunitat hem de tenir ben present que el judici no és present, que tot és correcte que tot està bé, si es respecta aquest intercanvi, un intercanvi en la mesura justa. És doncs important que cadascú que construeix el grup sigui coherent amb el seu sentir, que no s’hagi convertit en un hàbit, en un costum, sinó que realment sigui un aliment per a l’esperit, com és en aquest cas, quan se’n parla grup que és aliment per a lesperit. Si un sent que en forma part i vol el millor per al grup ha de ser sincer quan l’intercanvi entre donar i rebre, i aquesta sinceritat és important perquè altres membres del grup s’obrin i se sincerin també respecte al seu sentir.

Com hem dit abans quant a les cerimònies o rituals d’aquests grups espirituals també cada grup encara que només comparteixi un temps curt ha de tenir els seus rituals o cerimònies per mantenir aquest fluir de l’energia, de la informació entre tots els Éssers, perquè si aportem allò que realment sentim al nostre interior dinamitzem i activem aquesta energia, l’alimentem i la mantenim.

El curs de miracles és un text de referència, però també hi ha altres textos importants amb els quals es pot treballar. Com a grup cal sentir si continuar amb aquests textos o incorporar textos nous per dinamitzar l

a energia, per intercanviar la informació. Un text simplement és un punt d’enfocament des del qual podem transitar i el trànsit, el camí, sempre és diferent, podríem llegir cada cop que ens reunirés una mateixa frase o fins i tot activar una sola paraula i el transitar, si realment és sentit per tots , seria sempre diferent, únic, autèntic i un aliment per a tothom. Perquè la monotonia en realitat no existeix, cada moment és únic i irrepetible i si vivim la vida des d’aquest sentir tot ens alimentarà.

Pel que fa a la innocència.

Tots tenim una imatge de la innocència que ens porta a la infància. Ens és difícil veure aquesta energia representada en un rostre d’una persona gran, d’una persona adulta perquè és com si aquesta energia anés amagant-se en diferents capes al llarg de la nostra existència.

A la innocència se li ha vinculat de vegades amb la vulnerabilitat, més la veritable innocència, la innocència des del sentir és una energia molt poderosa. Fàcilment la innocència ens connecta amb aquest instant únic i singular, perquè la innocència esborra qualsevol record, qualsevol memòria i es situa a l’instant present pura i neta.

Estem doncs en una dualitat ben marcada al moment de la nostra vida, ens preguntem si és oportú o no mantenir aquesta energia activa, nosaltres podem aconsellar-vos que és una energia necessària per mantenir-se connectat amb la veritable vida. Si deixem de ser innocents, deixem de ser autèntics perquè la innocència forma part de les qualitats del nostre Ésser. Si som creats a partir de l’energia amorosa i, més concretament, des de l’amor incondicional evidentment som purs, sense cap condicionament, sense taca alguna i som innocents. Si estem connectats amb el nostre Ésser, amb el nostre esperit, amb el nostre jo superior, amb la nostra essència o amb la paraula que millor ens representi tindrem aquesta innocència activa però també una gran intuïció i una gran clarividència, perquè la innocència no va sola sinó que forma parteix un conjunt, un conjunt que també intercanvia informació i energia.

Hem parlat d’aquestes tres qualitats però n’hi ha moltes altres que ens conformen i que intercanvien informació i energia, així doncs en la mesura que la nostra connexió sigui més pura amb la nostra essència serem més capaços d’intercanviar informació amb les nostres qualitats i des d’elles viure plenament la vida, la veritable vida. Visquem doncs connectats a la nostra essència i mantinguem-nos innocents.

Pel que fa a la tercera qüestió sobre el missatge que deixo Jesús en aquesta Terra.

El missatge que deixo Jesús en aquesta Terra és a l’Akasha d’aquesta Terra, és un missatge al qual tots podem connectar, amb què tots podem intercanviar informació i energia i tots els que som aquí presents hem tingut oportunitats, l’hem experimentat, però tot i així de vegades dubtem de nosaltres mateixos i del missatge cosa que ens hem d’ocupar.

Sentim també de nou la connexió amb la nostra essència i des de la nostra essència connectem amb l’Akasha de la Terra i rebrem amb exactitud el missatge més oportú per a aquest instant i per a cadascú, i encara que sigui una mateixa paraula, una mateixa frase tots trobarem a ella el que necessitem. Descobrir que a la vida tot es fa en la mesura justa i tot es rep en el moment just ens obre a la màgia de la vida. No ens la neguem pel que puguem experimentar al nostre voltant,  intentem viure-la dins nostre i es manifestés, també, a l’exterior.

El nostre cos, el nostre personatge només és una part del nostre veritable jo. Visquem incorporant aquestes altres parts del nostre jo a la quotidianitat, així transformarem la vida, no només la nostra sinó la del nostre entorn. Així com ens contagiem d’energies que no ens beneficien, també ens podem impregnar d’energies que ens beneficien.

Enfoquem-nos en aquesta part, en aquestes energies, en aquest sentir de la innocència connectada amb la nostra essència, a aquest intercanvi constant, a aquests efectes que rebem ia les causes que iniciem, i si és possible, encara que al principi suposi una mica d’esforç, una mica de voluntat, una mica d’atenció visquem cada moment present com a únic i singular. Així ens convertirem en molt més observadors, escoltarem amb més atenció, mirarem amb més detall i, quan ens trobem ens mirarem als ulls per connectar de cor a cor i ens fusionarem en una abraçada.

Simplement amb una respiració conscient podem treure’ns la pols que fàcilment s’acumula en nosaltres per permetre’ns brillar com allò que som, una Llum pura, un Amor en moviment, energia.

Aquesta informació compartida ha despertat alguna altra qüestió?

Pregunta: Volia fer una pregunta sobre quant parlàveu  del missatge de Jesús que estava ja en el Akasha de la Terra, realment el seu missatge va ser manipulat per el interessos de cada moment  de la historia de la humanitat, per altres objectius que no eres els que Jesús va predicar. Llavors 2000 anys mes tard, l’hora d’estudiar  i conèixer els seus missatges a través dels textos que ens han anat arribant, hi ha alguna forma per diferenciar si  son genuïnament seus o dels altres que han estat manipulats?

Resposta: Evidentment el missatge de Jesús facilitava que cadascú pogués reprendre el seu poder, pogués conduir la seva vida i això de vegades s’ha amagat perquè visquem pensant que som simplement aquest cos físic. Però tots a la nostra vida hem tingut experiències, perquè ens cuiden i ens protegeixen perquè experimentem més enllà d’aquest cos físic, però hem de deixar la por i això de vegades és difícil. Si ho aconseguim, si aconseguim viure sense por, perquè no tenim res a perdre perquè tot està en nosaltres de forma permanent i eterna, aleshores reprenem el nostre poder i des del descobrim quin és el veritable missatge. Si som porucs segurament el nostre missatge per ara serà que necessitem que ens sentim forts, però si deixem la por aquesta força aquesta en nosaltres som la força. Com hem dit abans a cadascú arriba el missatge adequat, el missatge oportú, la informació que pot gestionar i comprendre.

Així doncs el missatge de Jesús s’adapta per a cadascú i si confiem i si deixem la por i anem avançant aquest missatge cada cop és més clar i precís i l’escoltem directament, o ho escrivim directament.

Pregunta: D’acord, gràcies.

amb Amor i Llum-13-01-2023